La ma que fa tremolar

Un relat de: kefas
La ma que fa tremolar

La ma no li tremola
quan agafa la línia del mapa
i la posa un pam enllà
El paper deixa un forat
ple de cors trencats
en un bassal de sang i llàgrimes.
De les ruïnes de ferro i ciment
s'aixeca una polseguera
amb pudor d'imperi restaurat
sobre una muntanya de cossos mutilats.
Ell somriu,
és l'espectacle que havia imaginat.

La dona de la neteja recull els gots de la celebració.
Mira el mapa, horroritzada,
ha vist una taca humida sobre la nova capital
Se'n adona que té els ulls plorosos
Quan tot acabi, pensa,
farà més abraçades
i més petons
i mirarà de sentir afecte pel veí rondinaire.

Comentaris

  • Prou bé | 14-03-2022

    No li tremola la mà i asseguren que no li falta un bull! Qui O què el podria fer tremolar? Seria bo saber-ho!
    Bon relat!
    Amb total cordialitat

  • Molt bo![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 13-03-2022 | Valoració: 10

    La mà no tremola, però si fa tremolar les seves accions. Terrorífic pensar que només amb gest la destrucció és total.
    Enhorabona, bon relat.
    Salutacions,
    Neus Marín

  • Una línia al mapa[Ofensiu]
    Marnusa | 11-03-2022

    Aquella mà que no tremola davant l'horror de la seva invasió contraresta amb els cors de les persones que al final faran tremolar tot...Gràcies per compartir.
    Així mateix, gràcies pel comentari al poema Dona. No deixarem escapar cap tren, però si s'escapés caminarem!
    Salutacions,
    Marnusa

  • En blanc i negre[Ofensiu]
    Carme Alcoverro | 11-03-2022

    Una escena corprenedora la que descrius en aquest poema, que té aires cinematrogràfics... de pel·licula en blanc i negre, com d'una altra època. Impactant contraposició entre dues personalitats que ben bé es pot extrapolar a la realitat.

    Moltes gràcies pel teu preciós comentari al meu Jo somio, i el teu encara més preciós correu amb la dedicatòria pel 8 de març. M'alegra que et reconforti llegir-me. Ens llegim.

  • Bona vesprada Kefas: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-03-2022

    Hola, Kefas: Gràcies per la teua opinió al meu relat "Un estranger extravagant", on em dius:
    L'Hilari va veure si el presumpte estranger portava un cor vermell? Si és així, amb tota seguretat era l'Agatha Ruiz de la Prada vestida d'euskaldun. El sac al cap i el blau i vermell són decisius.

    No té res a veure amb l'Agatha Ruiz de la Prada.
    És un relat inventat per mi. Gràcies per tot.

  • Contrast.[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-03-2022

    No tremola, però fa tremolar. Una poesia d'ocasió ben senzilla (estranyament en tu, per cert)
    És molt bo el contrast entre el capitost i la dona que fa la neteja; aquesta és mostra molt humil i amb ganes de ser millor persona; l'altre només vol eixamplar el mapa a qualsevol preu.

  • Quanta quanta guerra de Mercé Rodoreda[Ofensiu]
    Atlantis | 07-03-2022

    El teu poema m'ha portat a escriure això.

    Quanta quanta guerra

    Els que tenen obscures intencions
    han traçat en el mapa les províncies
    els estats, els països, les comarques
    el paisatge on hem caminat i on hem gaudit
    i on hem plantat patates i blat
    que venem a l’estranger
    que ens dona gas a canvi
    i petroli i taronges i llum.
    Els míssils posen ordre al món
    creant desordre
    fins
    que no tinguem patates ni blat
    ni gas, ni petroli
    ni llum.

    La llum de la pau
    -oh que infantil i bonista que sona la paraula PAU-
    en un món de desordre
    on guanyen els míssils
    i els que tenen obscures intencions.

  • El mal existeix [Ofensiu]
    llpages | 05-03-2022 | Valoració: 10

    Pocs havíem pensat que es reproduirien les horribles imatges de la segona guerra mundial, però el present ens està recordant que el mal existeix i que cal defensar-se perquè això no ha fet res més que començar. Aquest text és un text d'esperança en la reconciliació, segurament l'anhel més desitjat des que comença un conflicte. El més refotut de tot és la pregunta següent: per què els humans ens entestem en repetir la història? Gràcies, kefas, per aquest pensament en quan hagi passat tanta desgràcia.

  • Imperi restaurat. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-03-2022 | Valoració: 10

    Bona història. Tot té un bon sentit, des del principi al final... amb sang i llàgrimes.
    Entre abraçades i petons va la història...
    M'imagina la mà que va tremolant. (Ull, "la ma", té accent obert), me'l subratlla, el Laguatge.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: