LA DONA INVISIBLE

LA DONA INVISIBLE

Benvolgudes senyores i senyors, sé que no em veuen.
Jo tampoc els veig a vostès.
Però me'ls imagino.
Els veig amb la meva ment.
Són persones normals, invisibles a la meva vista i als meus sentits.
Jo també soc normal. Només que no em veuen.
Hi ha moltes coses que no veiem, i d'altres que veiem cada dia.
Ens hem acostumat a no veure, no sentir, no parlar.
Jo crec que és la por, el mal que ens fan i ens han fet,
fan que siguem invisibles els uns pels altres.
Vivim envoltats de bombolles que no són transparents, són opaques.
Ni veiem, ni deixem veure. Només entreveiem.

Sé que ja saben què els vull dir amb això.
També són invisibles i em comprenen.
Els seus pensaments no es poden veure, així i tot, els sento.
En ser invisible em puc acostar a vostès, acariciar-los, xiuxiuejar-los a l'orella.
És tot ficció i tot és realitat.
El més preocupant és allò que no volen que vegem.
Les coses invisibles.
Coses que fan molt de mal i provoquen molt de dolor.
Desgràcies que podrien evitar fàcilment,
tanmateix l'egoisme d'uns quants, ho destrueix tot,
destrueix l'esperança, l'harmonia i la pau.

Marcel·lí Miret tw: @quixotcatala