i molt ben trobat el contrast entre la sort de tenir una vida en pau i la fragilitat d'aquesta sort. Bon relat.

I per una vegada, no estic d'acord amb l'Aleix: el jugador estirat al sofà segurament pot ser alguna cosa més i el noi que es pregunta "qui mou els fils", també... Molt bo, aparença senzilla, fons profund, preguntes eternes.

per plasmar la història de sempre, la dels humans ignorants. Bon relat!

Un bon relat, com sempre!

És el que em fa sentir, la frescor. De pensament, de vida, de desitjos, de joventut, de canvi. L'enhorabona per aquesta ventada agradable i tan necessària en aquest present enfangat i gris!

ben enllaçades en una de gran, la de la Vida. Imatges poètiques però no gratuïtes, sense perdre el significat d'una trajectòria vital real. L'enhorabona!

i llenguatge cuidat. El resultat és un conte original i sensible que continua després de la lectura, fent-nos pensar en temps, futurs, solituds i moltes altres coses. L'enhorabona.

i divertida metàfora de la vida real en forma de "tren dels horrors", sobretot en aquests dies. Hi toca posar un somriure allà on la vida ens vol enfonsar sota desgràcies. L'enhorabona!

per un relat poètic, fresc i original. Boníssim final.

Mira que havia llegit molts contes teus que m'havien agradat, però aquest, per a mi, és el que més emociona: la unió entre la ciència més objectiva i els sentiments més humans està molt ben expressada.

Els que em fan més por són els que no dubten gens. N'hi ha tants exemples, per desgràcia. Dubito ergo cogito. Bona reflexió, Joan.

Com sempre. Enhorabona.

llegir-te.

i ben escrit. Un plaer llegir-te, com sempre.

escena cinematogràfica amb un missatge no per senzill menys important: sublimar les frustracions en somnis. O en realitats que ens fan somiar.