Cercador

Llista categories

El gran viatge

Un relat de: magda

He parat el cotxe al semàfor i dubto si agafar el mòbil o controlar la temptació i esperar, com si el món hagués tornat vint anys enrere. Difícil decisió. Llavors les veig, de cua d'ull. Tres nenes rialleres, d’alçades diferents, d’un color que varia entre el marró clar i el fosc, plenes de trenetes, les dents blanquíssimes. Salten i criden, fent senyals als cotxes, com uns ocellets dins d'una bassa de pluja d'estiu. Recordo de sobte un altre dia d'estiu, de petita: l'oncle ens fa pujar, a mi i als cosins, al maleter del seu 600, el primer del poble, i ens porta a fer un volt interminable pels camins sense asfaltar. El riure m'esclata al pit i faig senyals a les nenes perquè s'hi acostin. En un obrir i tancar d'ulls les tinc assegudes als seients de darrere, de cop serioses i importants, per sobre de qualsevol dubte o argúcia.

—Ens portes fins a casa? —diu la més alta.

No estic segura si és una pregunta, una esperança o una ordre. Engego el cotxe a poc a poc, de cop nerviosa d'haver cedit a un impuls irresponsable, emocionada de tenir-les allà dins, temerosa que no sàpiguen tornar. Em poso com a meta el pròxim semàfor, uns cent metres més lluny. Són noies de la selva, no es poden perdre en cent metres d’asfalt, m'animo a mi mateixa. La conversa transcorre de manera educada, animada i intensa. De fet, resumida a un interrogatori al qual jo em limito a contestar. És teu el cotxe? Tens fills? Com es diuen? Podem venir amb tu? Un cop al semàfor, els costa decidir-se baixar. Per un moment albiro el futur i torno a sentir aquella por d'abans: més plats per rentar, més contes per llegir, més somriures per ensumar. Per fi fora, ensenyen de nou les seves dents blanquíssimes.

—Tornaràs a portar-nos un altre dia? Demà?

Mentre accelero, veig pel retrovisor com es donen les mans i salten com uns ocellets dins d'una bassa de pluja d'estiu. I —sé que no em creureu— però, sobre les espatlles, els acaben de sortir unes fràgils plomes blanques que reflecteixen el sol.

Comentaris

Afegir comentari

Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]
Relataires.Validadores | 17-10-2017

Jornada ARC del Microrelat en Català

Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

Dissabte, 21 d'octubre de 2017

[ Inscripcions ]
Enhorabona![Ofensiu]
Relataires.Validadores | 15-06-2017
Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos

TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................
Estic d'acord[Ofensiu]
iong txon | 08-12-2016
amb els meus companys. Fantàstic o no, un gran microrelat. Te'n felicito.

q
Ales[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 23-11-2016 | Valoració: 10
Ocellets saltant, volant amb ales i dents blanquíssimes al costat de semàfors urbans. Un estil psicodèlic, simbòlic, psicològic magnífic! Una forta abraçada.

Aleix
Fantàstic... o no[Ofensiu]
Vicent Terol | 21-11-2016 | Valoració: 10
L'última frase converteix el relat en fantàstic. O no necessàriament, perquè podríem pensar que hi ha una distorsió en la percepció de la protagonista, o una mirada metafòrica i/o poètica, coherent amb la comparació inicial: "...com uns ocellets dins d'una bassa de pluja d'estiu".

Siga com siga, és una història més o menys costumista, ben narrada i amb eixe toc especial final. M'ha agradat!
No ...[Ofensiu]
Sergi Elias Bandres | 20-11-2016 | Valoració: 10
... l'acabo d'entendre... és simbòlic... no... és clar, per les ales és fantàstic. Doncs és entusiasmant. Admiro la teva manera tan ben definida de narrar.

Sergi : )
Preciós [Ofensiu]
montserrat vilaró berenguer | 20-11-2016 | Valoració: 10
Un relat molt tendre