RE: Els camins cap a l'orgasme...

Tens tota la raó. Alguna persona no obre un llibre a la vida i es feliç. Tots som diversos i únics en la nostra manera de ser. El veritablement trist seria estar sols sense ningú a qui estimar i que ens estimin. La soledat no és bona companya.

Però, no és cert que siguem lliures! No estem brutalment empesos cap a l'orgamse permanent, que tots sabem que és insostenible? I només s'enten perquè hi ha estones sense, fent altres coses, que cíclicament ens hi portaran,...No llegir és voler ignorar que no ho sabem tot, i costa moltes hores de no orgasme estudiant la posició dels símbols al paper o la pantalla,...Però quin és aquest concepte de llibertat? Aquella en la que inevitablement deixem de ser eprilosos, deixem de llegir, i som dominats pels que estan a dalta i no! no volen baixar,...volen seguir, tot i que una vegada i una altra es demostra que l'actual sistema fa aïgues per totes bandes?
Cal llegir o ho passarem mlolt més malament, ben aviat,...

En aquest cas, estic més d'acord amb Aleshores que amb l'Eva. Si la comunicació fos eficient i pogués substituir la lectura i l'aprenentatge, no hi tindria res a dir. Per desgràcia, això fa temps que no passa i el planeta en va ple de soledats paral.leles.

Sí.cal llegir. I quan més diverses siguen les lectures, millor. Més oberta estarà la neurona.
Em permeteu dues anècdotes? D'un que ha gaudit 40 anys a la docència? Sí? Doncs endavant!

1era. Això era un ex-alumne que només havia llegit un autor. No es podia tenir una conversa 'normal' amb ell. Esdevingué un "cap quadrat". De tot cap que hi tenim " a la vinya del senyor" -que no és la meua-.

2a. Això era un mestre 'de primeras letras' que no mai va obligar els alumnes a llegir llibres determinats. La biblioteca de classe era la més nombrosa del 'cole'. Hi hi havia una llibreta, i cadascú s'apuntava per treure'n un, i elegia el llibre que volia. No calia fer cap comentari obligatori després.
Us he de dir que funcionà -excepte en el 'lector d'un sol autor', al meu entendre-.
Al voltant d'un 30% són 'lectors àvids' amb multitud de variants 'literàries'.

No cal que em pengeu una medalla Fa dos dies només, una ex- em digué: 'El primer mestre que m'illusionà en l'estudi i la lectura...'. Estic satisfet amb allò que vaig fer.

Ieeppsss! I el perquè de 'no me la pengeu, la medalla'.... Doncs perquè -com el màgic Andreu- me l'he penjada ja mateix!!!!

Doncs feies igual que el profe de literatura, un capellà de Lleida que deia que Machado era el més gran. Ens assoltava a la biblioteca un cop per setmana -als interns- pera que llegissim els que se'ns avingués. Gran persona,...i ja sabeu que no soc favorable a la institució.