m'han vingut moltes ganes de passejar-me, ara que és fosc, per Girona. i m'imagino el pont que dóna a la plaça del Cul de la Lleona, el pont travessant violent el riu, i un xic enlaire l'infinit rovellat de la via del tren, que tremola de tant en tant i em recorda que el temps s'emporta lluny les coses que més estimem.
i de tant en tant se senten unes campanes de fons...

realment, em fas por.

et falla una cosa...
jo tinc els ulls verds (o blaus o grisos, depèn) ;)
ahahah per variar eròtic.. ja està bé. de totes maneres escriu més, que t'ha costat!

petonets!

irreparabile tempus...

i no em vas dir re??
a quina taula estaves?
quin morro! ajajaja

m'encanta.
i que sàpigues que no m'agrada gens que entris a "NoKia"... realment hi ha coses molt c-u-t-r-e-s.

en fi, esper que per tot et vagi molt bé.

besades!

i crec que amb això t'ho dic (altre cop) tot.

un bes follet.

genial Jaume, genial.
perfecte.
tens raó, l'amor és una merda. però tots volem aquesta merda, al cap i a la fi.
no sabria què dir-te, m'has deixat força tocada... però m'encanta. ja t'ho he dit, genial.


Lo peor del amor, cuando termina,

son las habitaciones ventiladas,

el solo de pijamas con sordina,

la adrenalina en camas separadas.

m'alegro que t'agradi el poema. és un dels meus favorits (o l'únic) i l'últim, tot i que ja té el seu temps.
el vaig presentar al solstici de taradell, a veure què :)
prometo llegir-me i comentar-te dignament la mini novel·la, però ara m'esperen els verbs velars... ais!

gràcies pels comentaris, em fa somriure veure com de tant en tant t'enrecordes de mi! ajajaj

besadotes follet

sí, t'havia de fer la pregunta... que a mi això d'esperar temps no m'agrada!
jo tampoc hi crec en aquelles paraules, déu, fa un any d'allò! sí, una PUTA MERDA xD sort que el temps ens canvia i fa miracles amb les adolescents, que si no... però com has anat a mirar allò?per alguna cosa la tinc abandonada (perquè és una basura i a més, no crec en res del que diu allà, ja).
en fi, no m'he pogut llegir el relat que t'estic comentant bàsicament perquè d'aquí deu mins he d'estar a la feina i després he d'estudiar com una meuca, pf.

molts petons de bocins de cel!


soyez réalistes, demandez l'impossible.

al teu primer poema de RC.
la veritat és que és preciós, molt romàntic, m'encanta. és dolç i apassionat... però al llegir-lo entra (almenys en mi) un sentiment de melancolia enorme...

Plora, si tu vols, que de plors em desviuré.
Després desapareixeré de mi mateix
per notar-te, per treballar-te a poc a poc,
constant, mentre tu em vius, ans no hi seré per ser-hi,
amb veu baixa estaré comptant els teus batecs
i fent-me'ls ben meus mentre ballem dins la nit

per mi, això és el millor del poema.
crec que no em cansaria mai de llegir-ho.

espero que et vagi tot molt bé, ja t'has gastat els diners del premi? :)

així de simple. m'encanten els teus poemes d'amor... jajaj quina enveja! a mi fa tant que no me'n fan... hauré de buscar-me poetes nous ;)
en fi, tornant al tema.. que escrius molt bé i això no ho canvia ningú, i altre cop (em repeteixo més que la sopa) enveja sana!

molts petons franz!

waw, m'he quedat sense paraules. aquest poema me'l copio i me'l guardo en algun lloc. és genial, fantàstic!
d'aquí a una estona et responc els mails.. que ja porto cert retràs... ais!
vaig a continuar amb altres poemes! :)

discutible, per què?
jo no crec que la gent es mori d'amor, entenent mort com a fi d'una vida físicament parlant. crec que va destruint-nos poc a poc, i renéixer a estones... l'amor és cansat i dur, però no hi ha res tan pur com l'amor.
de totes maneres la meva especialitat no són les cartes d'amor. simplement es tracta d'un concurs d'aquest gènere de cartes, i posats a escriure, em va sortir això per presentar-ho. potser t'interessa, és un concurs de calafell.
i tornant al teu poema, i com sempre, és magnífic. m'agraden les poesies breus, poden dir molt més en poc espai. sobretot m'agrada aquest teu per la contraposició d'idees "en aquesta presó de llibertat,"
en fi jaume, desitjo que tot et vagi molt bé i moltes abraçades.

per descriure poema, vers, mot... i la poesia en general
ja saps que "lu meu" és enveja sana, i que a pesar de que em passo poc per aquí, admiro tos mots, antiartista :)
el poema un abisme... és quelcom tan cert... tot el que ens produeix un poema pot ésser tan gran que ens fa caure en un forat de sensacions... cada cop tinc més per segur que sense poesia no seria ningú, no seria jo.. i bé, ja en vam parlar amb l'email i no et tornaré a ficar els versos de Baudelaire... em repetiria!

Continua fent del món una poesia,

baisers!

a l'episodi dels Simpsons d'en Troy...
i m'ha fet gràcia. Veig que tens un bon currículum, renoi! :)
Vaig a mirar altres coses teves...
Baisers!