Rutina

Un relat de: Lolita

No sé encaixar els teus cops,
ni acceptar les teves paraules,
ni mirar els teus ulls foscos
que observen la merda del front,
cap als somnis diluïts;
perquè la ment és bilateral
i es parteix en dos el cervell,
dividit en el que es vol creure
i el que es va deixar de creure.
I és que de tornada, amb tren
i en una via de cançons esporàdiques,
miro la ciutat del sempre
i m'esgarrifa ofegar-m'hi
i crec que ja no és res, el tot;
que hom no pot ésser
si no coneix el què.
Es guia en la foscor dels tòpics
(aquells que parlàvem)
que malgrat no esdevenir
pronunciats, es troben arreu,
i enyor les notes de jazz,
i el mirar de la tenebra,
i la certesa de l'infant que
coneixia què era creure viure
sense saber-ho.
I en la llunyania d'uns instants
llargs però passats,
no fa gaire,
em dic que no cal morir
per saber la mort.
En sé la coneixença
d'haver-la trobat en edat temprana,
vora els llits i els llibres;
en conèixer el món.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lolita

Lolita

9 Relats

23 Comentaris

9745 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
D U V I N

In vino veritas

__________________________

Bajo el sol que me apuñala
vivo sin patria ni dueño,
como el aire lo regalan
y el alma nunca la empeño.
Con las sobras de mis sueños
me sobra para comer.

¿De qué voy a lamentarme?,
bulle la sangre en mis venas,
cada día al despertarme
me gusta resucitar,
a quién quiera acompañarme
le cambio versos por penas,
bajo los puentes del Sena
de los que pierden el norte
se duerme sin pasaporte
y está mal visto llorar.

(Joaquín Sabina)



si una cuerda de violín pudiera sentir dolor, yo era esa cuerda

(Nabokov)




____________________
quelcom:
cp__nokia@hotmail.com

www.fotolog.com/habalusa