Cercador
S. T.
Un relat de: Lolita- Compartir:
Escolta els murmuris dels avions,
el vent roig, la droga promiment,
el meu cap emboirat
de desitjos teus, i meus
aquesta matinada triomfal.
El fum s'enduu els problemes,
tènues i mestissos
qui sap si el que ara em demano
és un breu passatge
dels teus capítols?
La literatura em venç
aquesta vesprada
i el filtre, i les agulles
del tecleig insaciable
del temps que separa
el teu cel del meu esguard.
-I mai es cansa-.
I criden els transports
que viatgen sobre els estels
i desfiguren la Terra
mentre el meu verd xoca contra el negre.
El forat enorme dels
mediocres s'ha obert,
quasi imperceptiblement.
I restem les lletres
soles, mirant la figura
del no-res.
Comentaris
-
Traçat[Ofensiu]El follet de la son | 14-05-2008 | Valoració: 10
Que bonic, lolita. No cercaré cap significat al poema. Són paraules gravades amb un caçapapallones, i cinc minuts més tard, o tan sols un segon, o potser una brisa més enllà, el poema hauria estat un altre. La poesia està dins el cap, i no sobre el paper.
-
El fum s'enduu els problemes,[Ofensiu]franz appa | 28-03-2008
De vegades les boires creen paradisos artificials. Cal solcar-les com un nàufrag, amb els ulls ben oberts i el cor ferm, no deixar-se seduir per cants de sirena enganyadora i engavanyadora, i perdre el rumb per sempre.
però quin rumb?
Ai, sí, tot conspira contra nosaltres, oi? La literatura no ens proporcionarà respostes. Però ens ajudarà a mantenir els ulls oberts, ni que sigui cap al no-res.
Aquest no-res està ben ple, però, i tu ho saps. Ho saps ja...
I com una furtiva visitant del teu propi futur et trobes i et reveles, i et rebel·les, i li llances severes amonestacions al " forat enorme dels
mediocres". I l'obres com si fos exactament no res.
Un petó,
franz
l´Autor
9 Relats
23 Comentaris
10163 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
D U V I NIn vino veritas
__________________________
Bajo el sol que me apuñala
vivo sin patria ni dueño,
como el aire lo regalan
y el alma nunca la empeño.
Con las sobras de mis sueños
me sobra para comer.
¿De qué voy a lamentarme?,
bulle la sangre en mis venas,
cada día al despertarme
me gusta resucitar,
a quién quiera acompañarme
le cambio versos por penas,
bajo los puentes del Sena
de los que pierden el norte
se duerme sin pasaporte
y está mal visto llorar.
(Joaquín Sabina)
si una cuerda de violín pudiera sentir dolor, yo era esa cuerda
(Nabokov)
____________________
quelcom:
cp__nokia@hotmail.com
www.fotolog.com/habalusa