S. T.

Un relat de: Lolita

Escolta els murmuris dels avions,
el vent roig, la droga promiment,
el meu cap emboirat
de desitjos teus, i meus
aquesta matinada triomfal.
El fum s'enduu els problemes,
tènues i mestissos
qui sap si el que ara em demano
és un breu passatge
dels teus capítols?
La literatura em venç
aquesta vesprada
i el filtre, i les agulles
del tecleig insaciable
del temps que separa
el teu cel del meu esguard.
-I mai es cansa-.
I criden els transports
que viatgen sobre els estels
i desfiguren la Terra
mentre el meu verd xoca contra el negre.
El forat enorme dels
mediocres s'ha obert,
quasi imperceptiblement.
I restem les lletres
soles, mirant la figura
del no-res.

Comentaris

  • Traçat[Ofensiu]
    El follet de la son | 14-05-2008 | Valoració: 10

    Que bonic, lolita. No cercaré cap significat al poema. Són paraules gravades amb un caçapapallones, i cinc minuts més tard, o tan sols un segon, o potser una brisa més enllà, el poema hauria estat un altre. La poesia està dins el cap, i no sobre el paper.

  • El fum s'enduu els problemes,[Ofensiu]
    franz appa | 28-03-2008

    De vegades les boires creen paradisos artificials. Cal solcar-les com un nàufrag, amb els ulls ben oberts i el cor ferm, no deixar-se seduir per cants de sirena enganyadora i engavanyadora, i perdre el rumb per sempre.
    però quin rumb?
    Ai, sí, tot conspira contra nosaltres, oi? La literatura no ens proporcionarà respostes. Però ens ajudarà a mantenir els ulls oberts, ni que sigui cap al no-res.
    Aquest no-res està ben ple, però, i tu ho saps. Ho saps ja...
    I com una furtiva visitant del teu propi futur et trobes i et reveles, i et rebel·les, i li llances severes amonestacions al " forat enorme dels
    mediocres". I l'obres com si fos exactament no res.
    Un petó,
    franz

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lolita

Lolita

9 Relats

23 Comentaris

9748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
D U V I N

In vino veritas

__________________________

Bajo el sol que me apuñala
vivo sin patria ni dueño,
como el aire lo regalan
y el alma nunca la empeño.
Con las sobras de mis sueños
me sobra para comer.

¿De qué voy a lamentarme?,
bulle la sangre en mis venas,
cada día al despertarme
me gusta resucitar,
a quién quiera acompañarme
le cambio versos por penas,
bajo los puentes del Sena
de los que pierden el norte
se duerme sin pasaporte
y está mal visto llorar.

(Joaquín Sabina)



si una cuerda de violín pudiera sentir dolor, yo era esa cuerda

(Nabokov)




____________________
quelcom:
cp__nokia@hotmail.com

www.fotolog.com/habalusa