Asfòdels (Asphodelus aestivus = cat. Albó)

S'obren asfòdels sobre els camps d'Empúries,
és de nit, i el vent plana entre les runes.
Quan es clou la porta i tothom se'n va
la solitud camina per les pedres.
Té cabells negres i llargues les cames,
i vesteix un vel de seda filat
amb raigs de Lluna amagant-se entre els núvols.
Pren un albó del mosaic de la domus,
l'esfulla quan es vessa, lentament,
la tramuntana, com un riu de vidre,
i aixeca el cap i se'n mulla la cara.
Recorda l'infern dels camps de flors blanques.
El seu destí és el vers de les deu cítares,
i els seus amants perduts sota la sorra.

Lluny, dins la mar, les dunes d'aigua canten.