Abismes.1: Perquè el poema pertany a l'abisme

Un relat de: franz appa

Perquè el poema pertany a l'abisme,
així la meva veu sigui silenci
abans que tremolosa fressa.

Perquè el vers és una fletxa
que coneix un cec destí:
el de ser ell mateix el camí.

Perquè el mot és abeurador
per a la set insaciable
d'apropiar-se i ser apropiat
de i per l'ésser amat.

Perquè el poema és mar
estès entre ribes-cossos
que són frontera i vincle,
pletòric i clar abisme.

Comentaris

  • Lletres[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-05-2008 | Valoració: 10

    Potser un poema massa bonic per a mi. Vivim decadentment, penjats, torturats... la felicitat plasmada en unes lletres està molt bé... però jo no hi crec.

  • em fan somriure les teves paraules...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 09-04-2008 | Valoració: 10

    tan se val si em clava a les ninetes dolços miratges. Gaudeixo....

    Estic absent però no tinc temps publico i em ve super just i em fa ràbia ja que ho enyoro.
    un petonet de vidre

  • Clar de lluna | 26-03-2008 | Valoració: 10

    ...Perquè el mot és abeurador
    per a la set insaciable
    d'apropiar-se i ser apropiat
    de i per l'ésser amat.
    ...

    ...preciós, una joia per qui l'escrius, un plaer per qui el llegeix...

    Una abraçada!

  • Des de dintre[Ofensiu]
    Ladycrow | 19-03-2008 | Valoració: 10

    Poema que dóna resposta a qui en algun moment es va poder preguntar el perquè.

    Creo que el teu ja te la vas respondre. Simplement de dintre a fora.

    Gràcies. J.

  • F. Arnau | 18-03-2008 | Valoració: 10

    Tens tota la raó, amic Franz...
    El poema és mar i pertany a l'abisme!
    Continua engrescant-nos amb els teus intel·ligents comentaris...
    Nosaltres, t'ho agraïm de tot cor.

    Una abraçada!

    FRANCESC

  • Cíclic poema abismal[Ofensiu]
    deòmises | 18-03-2008 | Valoració: 10

    clarivident sonet invertit, fins i tot. La mestria es mostra en poques paraules, l'experiència es plasma en cada vers.

    Gràcies, d.

  • Vertigen[Ofensiu]
    Anagnost | 14-03-2008 | Valoració: 10

    Aquest és un magníficf poema, i això ja ho han dit els comentaris que precedeixen el meu. Voler definir la poesia, després de segles sense que cap poeta hagi deixar de fer-ho, pot semblar ociós. Però no, no ho és, perquè resulta que, adesiara, s'alça alguna veu que ens proposa punts de vista originals, enfocaments nous, percepcions inèdites. I ens quedam pensant que versos com
    "Perquè el poema és mar
    estès entre ribes-cossos
    que són frontera i vincle,
    pletòric i clar abisme."
    ens ofereixen una perspectiva del fet poètic que ens produeix un vertigen... d'abisme.
    Magnífic.

  • Abismes[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 13-03-2008 | Valoració: 10

    Pertany i és abisme al que volent o no aboquem els nostres neguits. Extraordinari el poema, vull dir l'abisme.

  • gypsy | 12-03-2008 | Valoració: 10

    potser el poema ens apropa a l'abisme d'una manera serena i pacient, perquè l'abisme és la desesperació de viure i voler marxar. El poema, segurament és el darrer lligam amb aquesta proesa que és sobreviure'ns.

    Gràcies per les teves atentes lectures que sempre duen a la reflexió i a la lucidesa.

    gyps

  • Transició[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-03-2008

    Un poema que és al mateix temps abisme, camí i mar, no pot menys que exercir sobre mi un encís irresistible.
    Una veu silenciosa, una fletxa amb destí, una paraula que és font inesgotable, són imatges que destaquen amb llum pròpia.
    La resta d'atributs que el guarneixen, com la brevetat encertada, el joc entre els antònims i amb les preposicions, la reiteració oportuna de la clau introductòria, ... tots ells contribueixen a què la trobada entre els teus versos i jo hagi estat grata en extrem, d'aquelles que es recorden voluntàriament.

    Per cert, també m'han evocat el concepte Zarathustrià... no sé si el referent l'has utilitzat conscientment, però has aconseguit recrear la metàfora de la transició.

    T'envio una abraçada de les que estableixen vincles,
    Unaquimera

  • Certament...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 10-03-2008 | Valoració: 10

    ...he arribat al teu poema sense mirar qui ho escrivia, per l'interessant del títol, i sí, el poema, l'escrit pertany a l'abisme, qui sap qui ho llegirà però més encara està escrit pel nostre primer amor aquell que ens ha fet com som, i pels que vindran, potser creiem que ningú no ens escolta però són molts els que estem amb les paraules amagades i les clares, amb els simbolismes i amb els gestos, un poema és un ram de gestos.
    Salutacions de Vicent.

  • l'home d'arena | 10-03-2008 | Valoració: 10

    en done fe, com tu.
    Preciós.
    Salut, i una forta abraçada, company.

  • una manera genial[Ofensiu]
    Lolita | 10-03-2008 | Valoració: 10

    per descriure poema, vers, mot... i la poesia en general
    ja saps que "lu meu" és enveja sana, i que a pesar de que em passo poc per aquí, admiro tos mots, antiartista :)
    el poema un abisme... és quelcom tan cert... tot el que ens produeix un poema pot ésser tan gran que ens fa caure en un forat de sensacions... cada cop tinc més per segur que sense poesia no seria ningú, no seria jo.. i bé, ja en vam parlar amb l'email i no et tornaré a ficar els versos de Baudelaire... em repetiria!

    Continua fent del món una poesia,

    baisers!

  • Pletòric i clar[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 10-03-2008

    Què és l'abisme? Una profunditat insondable, immensa, molt gran... Ni tan sols es pot definir sense fer poesia en l'acte. Pletòric, a més, com el teu univers més íntim. Clar, com la teua consciència.
    Com harmonitzar els oposats, la frontera que és vincle, l'espai amb el buit exigit? Sovint l'amor els fa confluir, o almenys en crea la il·lusió. I el poema la perpetua i fa de mar estés on els altres per sort podem navegar, com jo mateixa ara.
    Sí, el mot és abeurador de la set de l'altre sobretot quan no hi ha moltes més opcions a apaivagar-la... Aquest poema me'l bec dolçament i lenta, perquè em dure, i calle, perquè "la meva veu sigui silenci, abans que tremolosa fressa".
    Els meus respectes per a la musa.
    Un sentit petó per al poeta.

  • Sí,...[Ofensiu]
    rnbonet | 10-03-2008

    ...el poema és mar, i cincle, i arbre solitari, i far a l'horitzó, i oasi al desert, i...
    Has fet una definició lúcida i humana, amb sentiments d'home lliure.
    PS.-Poc a poc vaig copsant tot el que d'amagat tenien per a mi els 'renglons curts', llegint-vos i intentant escriure'n.
    Salut i rebolica, xicon!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

158754 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com