Què és la vida sinó excusa de la mort?

Un relat de: Lolita

Mort, ja no temo la fosca,
ni la teva vestimenta lasciva,
eterna, indestructible.
(Aquella que tant espanta,
als qui sempre creuen).
Ni tan sols a les teves llunes,
formades per l'artista de les contrades veïnes.

No m'ofego en la desesperació
de l'angoixa insaciable i distant
del teu rostre fred i
efímer,
captivador per sempre,
mai etern,
doncs ets la pròpia mort,
i també desapareixes
rere la vida.

Ara sé que aquesta,
no és res més que una excusa
que t'has apropiat
(potser per a no sentir-te culpable,
¿també tens ànima humana
i busques el suïcidi
de la teva existència?)
i ja res no ens val.

Si per fortuna trobés
enyor en la jornada
de la memòria obsoleta,
en sabria el gust del temor
(i creu-me, divina senyora de dol,
que et temeria;
car era humà).

Mes la naixença
dels dies, ara, ja no amaguen res,
(l'herència és passatgera)
i per tant, tampoc temo
la pausa
(aquella que dura per sempre).

Potser resulta que la vida és mort,
i aleshores, mort,
oh, dolça mort,
¿n'ets tu la vida dels dies convertits en fum?
¿O per contra ets la mort
de la pròpia mort?
(La por al propi individu,
és quelcom comú).

Extingim-nos.
No ens quedarà res,
fins i tot la pols desapareixerà,
i era l'únic que ens mantenia.
(Dins els records
tan estúpidament humans).

Per fi trobarem sentit.
I és que rondar orfes
sota el sol n'és la
il·lusió
de la falsa aparença
de l'amant de les estrelles,
creada pel poeta de les contrades.


Troba'm,
i destrueix-me.
Res ho és tot
quan ens persegueix la mort.
(I és quan ens n'adonem).

Comentaris

  • No hi estic d'acord.[Ofensiu]
    El follet de la son | 25-03-2008 | Valoració: 10

    La mort és l'excusa de la vida perquè la mort ve després de donar la vida, així com els arbres grans deixen morir les seves branques per deixar pas a la llum del Sol que ha d'alimentar a l'arbre novell. Simplement així. La mort sobrevé quan la vida ja ha estat implantada. Després sols la dignitat i l'experiència.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lolita

Lolita

9 Relats

23 Comentaris

9751 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
D U V I N

In vino veritas

__________________________

Bajo el sol que me apuñala
vivo sin patria ni dueño,
como el aire lo regalan
y el alma nunca la empeño.
Con las sobras de mis sueños
me sobra para comer.

¿De qué voy a lamentarme?,
bulle la sangre en mis venas,
cada día al despertarme
me gusta resucitar,
a quién quiera acompañarme
le cambio versos por penas,
bajo los puentes del Sena
de los que pierden el norte
se duerme sin pasaporte
y está mal visto llorar.

(Joaquín Sabina)



si una cuerda de violín pudiera sentir dolor, yo era esa cuerda

(Nabokov)




____________________
quelcom:
cp__nokia@hotmail.com

www.fotolog.com/habalusa