Silenci

Un relat de: Lolita

I en cedir el plaer:
el cigar als llavis,
l'amor fals als braços
i les paraules imaginades
volen pel finestral.
Dins la cambra,
sota el llençol, en la música;
vora nostre,
mor i creix el silenci.

Comentaris

  • Hola!![Ofensiu]
    El follet de la son | 25-02-2008 | Valoració: 10

    Ben trobada tu també!!
    De fet, durant el sopar vaig tenir la temptació per dir-ho d'alguna manera, de recomanar-te aquesta pàgina i vès per on ja hi eres!

    Jo comentant sóc bastant dolent, per no dir nefast. La meva capacitat crítica és pràcticament nul·la, però si que et diré que el teu estil és d'una elegància exquisida, i aquest poema en concret me'l guardo per sempre, és magnífic, ple i rotund. La mort acompanya la poesia com el vent acompanya els núvols.

    Felicitats per saber-ne tant. Estem en contacte.

  • Imatges i sensacions...[Ofensiu]
    aiguasalada | 21-11-2007 | Valoració: 10

    que neixen d'una exquisida combinació de paraules en frases suggerents, precises i alhora precioses:

    "I en cedir el plaer;
    ...
    l'amor fals als braços
    i les paraules imaginades
    volen pel finestral.
    Dins la cambra,
    ...
    ...
    mor i creix el silenci."

    Evocació...
    o, fins i tot, potser una esperada evolució cap a un punt i final, d'una relació en un moment molt especial...
    M'ha encantat llegir-te i descobrir els teus poemes. Espero tornar a fer-ho aviat, mentre rep una abraçada càlida de la meva
    aiguasalada

  • Morir i créixer[Ofensiu]
    franz appa | 21-11-2007

    Li dóno voltes a la paradoxa: morir al temp que es creix. El silenci mor i tanmateix creix? Potser la solució és en la invocació que fas poc abans a la música. En efecte, a la música, els intervals del silenci són una part necessària, però que necessita del complementari so rítmic per manifestar-se. El ritme necessita del silenci per imposar-se.
    Ahir vaig llegir un conte que acabava amb aquesta paradoxa, pretesament extreta d'algun conte diria que oriental (cito de memòria i potser m'enganyo): no hem de témer la mort perquè no té res a veure amb la nostra existència. En efecte, quan exisitim, la mort no existeix. Quan la mort existeix, no existim nosaltres.
    Salutacions,

    franz

  • de tota manera....[Ofensiu]
    tim burton | 10-11-2007

    ... no tanquis la finestra i continua volant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lolita

Lolita

9 Relats

23 Comentaris

9243 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
D U V I N

In vino veritas

__________________________

Bajo el sol que me apuñala
vivo sin patria ni dueño,
como el aire lo regalan
y el alma nunca la empeño.
Con las sobras de mis sueños
me sobra para comer.

¿De qué voy a lamentarme?,
bulle la sangre en mis venas,
cada día al despertarme
me gusta resucitar,
a quién quiera acompañarme
le cambio versos por penas,
bajo los puentes del Sena
de los que pierden el norte
se duerme sin pasaporte
y está mal visto llorar.

(Joaquín Sabina)



si una cuerda de violín pudiera sentir dolor, yo era esa cuerda

(Nabokov)




____________________
quelcom:
cp__nokia@hotmail.com

www.fotolog.com/habalusa