versió original

Un relat de: tim burton

Tenia els ulls color d'ametlla torrada, duia ulleres de pasta vermelles i camisetes de tires de colors virolats. Li encantaven les pel.lícules xineses en versió original, els batuts de pinya i follar en llocs públics.

Quan ens vam conèixer la Laura estava acabant d'estudiar i jo feia poc que havia canviat de feina, m'havia deixat la nòvia i m'havia canviat de pis. Qualsevol ràfega d'aire fresc era benvinguda i ella va ser un autèntic huracà.

Ens va presentar la Maite, la seva companya de pis, que havia anat amb mi a classe a la universitat un dia que vam coincidir en un bar de Gràcia. La Maite estava més bona que la Laura, però era una d'aquelles belleses insípides i una mica pàmfiles. Amb la Laura en canvi vam creuar quatre paraules i de seguida em va caure bé. Tenia una manera de riure, ensenyant les dents i amb els ulls brillants que encisava.

Me la vaig tornar a trobar al cap d'uns dies, a la cua del Verdi. El destí va ser capriciós i va voler que el dia que em decidia a anar sol a veure una peli iraní a la que no vaig poder arrossegar a ningú a ella la deixés plantada una amiga de la universitat. Ella duia una camiseta de tires verd pistatxo i uns texans de pota d'elefant. Em va saludar ambuna d'aquelles rialles que iluminaven tot el carrer, vam entrar i ens vam asseure junts. Al sortir, vam anar a prendre una cervesa i vam parlar de la peli, de tot i de res. Amb la segona cervesa, vam criticar una mica la Maite, i amb la tercera vam fer una mica de manetes. Quan se s'abocava damunt la taula per acostar l'orella als meus llavis, la camiseta de tires deixava entreveure uns pits bronzejats, més aviat petits però molt ben formats. Em va explicar que ella i la Maite prenien el sol a la terrassa sense la part de dalt del bikini i em vaig posar a cent. Amb la darrera ens vam menjar els llavis i ens vam magrejar una mica abans de donar-nos els mòbils i quedar per fer un altre cine.

El segon cop que vam quedar, es va passar tota la peli, del Kim-Ki-Duc, crec, amb la seva mà dins els meus pantalons. Després, sopant en un restaurant mexicà, em va explicar, abocant-se damunt la taula i mostrant que sota la camiseta no duia sostenidors, que el que més l'excitava era fer-ho en llocs on algú la pogués veure, o com a mínim que la gent se s'assabentes del que estava fent. A la meitat del segon plat ens vam haver d'aixecar i entaforar-nos al lavabo. Apretant-la contra la paret, sentint els seus pits petits i turgents contra la meva camiseta, li vaig abaixar els pantalons de lli i les calcetes menudes, mentre ella em magrejava el cul. Quan em vaig acotxar per treure-li els pantalons del tot, li vaig fregar el sexe perfectament depilat amb la llengua i ella va deixar anar un xiscle que es devia sentir des de tot el restaurant. Mentre, amb un equilibri precari entre la pica i la tassa li empenyi cap dins, li vaig haver de tapar la boca amb un petó llarg i humit abans no entressin els cambrers al lavabo a veure què estava passant. Amb l'excitació i el morbo de la situació em vaig córrer de seguida i totes les precaucions van ser inútils: al tornar al menjador, acalorats, amb un somriure d'orella a orella i la roba rebregada, tothom ens mirava amb una barreja d'enveja i reprovació. Fos com fos no he tornat més a aquell restaurant.

A partir de llavors vam anar quedant, una pel.lícula a la setmana no ens la treia ningú. I totes les pel.lícules anaven acompanyades del seu corresponent festival. Em vaig enganxar a aquella alegria i aquelles ganes de riure's del món. El tercer o quart dia que vam quedar, només recordo que la peli era japonesa i que el cine estava mig buit, la Laura, aprofitant que no hi havia ningu a la nostra fila, no es va acontentar amb posar-me la mà dins els pantalons sinó que me la va treure. Me la va estar acaronant mentre jo li passava la mà per l'espatlla, com feia sempre, i li tocava els pits, fins que, de cop, em va mirar amb aquells ulls color d'ametlla torrada espurnejant i va acotar el cap cap a la meva falda. Me la va començar a menjar mentre a la peli un honda recorria una carretera interminable amb música clàssica de fons. Me la llepava cada cop més ràpid mentre el cotxe va arribar a destí i la imatge es va fondre a negre. De cop va aparèixer una família parlant al voltant d'una taula. Evidentment jo era incapaç de llegir els subtítols i havia perdut qualsevol interès per la peli. Només podia acaronar-li els cabells mentre me la mossegava suaument i se la tornava a posar dins la boca. Va pujar el ritme mentre jo li premia el cap contra el meu entrecuix i notant les seves ulleres em rascaven la panxa. M'era igual, em vaig córrer violentament dins seu i no vaig poder reprimir un esbufec. No vaig voler tornar al Verdi en un mes.

Durant aquell any, l'últim curs de la Patrícia, vam follar als lavabos de la meitat dels bars de gràcia i d'una biblioteca que hi ha a travessera amb torrent de l'olla. Em va fer una mamada als provadors del Zara i del Cortefiel de l'Illa i fins i tot un capvespre de primavera, després de berenar falafels i quatre o cinc cerveses a la Ciutadella, es va treure el tanga blau cel que portava sota la mini i vam acabar darrera uns boixos, ella asseguda damunt meu amb la faldilla arromangada i jo repenjat d'esquena a un arbre intentant fer veure que només estàvem parlant.

Al final, molts dies acabàvem al meu pis, però mai al seu. Malgrat que l'excités tant fer-ho en llocs on la gent la pogués veure o sentir, li feia una vergonya terrible que ens veiés la Maite. Em va explicar que era amiga de la seva germana, que per això havien acabat compartint pis i que malgrat que de vegades ens en riguéssim era bona noia i li sabia greu no vaig entendre exactament què. Fos com fos, m'encantava que vingués al pis i veure-la caminar nua pel passadís per anar a buscar un vas d'aigua a la cuina sabent que, en qualsevol moment, l'informàtic italià amb qui compartia el pis podia sortir de la seva habitació i trobar-se de cara amb els seus pits juganers.

Quan va tornar cap a Girona va estar un temps, potser un any o dos, venint com a mínim un cap de setmana al mes a Barcelona. Arribava amb el tren el divendres al vespre, la recollia a l'estació, deixàvem les coses al pis, anàvem al cine o al teatre, a sopar i a prendre alguna cosa. El dissabte al matí ens el passàvem entre el llit i la dutxa i a la nit tornàvem a anar al cine. Deia que el que més enyorava de Barcelona eren la meva polla i la vida cultural.

Un diumenge a la tarda, mentre es posava la camiseta de tires verda a ratlles negres, em va explicar que el nòvio amb el que feia un temps que sortia li havia proposat d'anar a viure junts i que li semblava que li diria que sí. Em va mirar amb aquells ulls grossos i espurnejants i l'ametlla torrada em va semblar trista, per primer cop. Li vaig tornar a treure la camiseta i els sostenidors i vaig començar a menjar-li els pits. Va ser el darrer clau, ni millor ni pitjor que els altres, simplement el darrer.

Des de llavors, no puc evitar posar-me a cent sempre que veig una pel.lícula asiàtica en versió original.


Comentaris

  • L'inconvenient[Ofensiu]
    mimí | 28-11-2009

    dels llocs públics que no tornis al Verdi en un mes, per exemple

  • Lolita | 09-08-2008

    et falla una cosa...
    jo tinc els ulls verds (o blaus o grisos, depèn) ;)
    ahahah per variar eròtic.. ja està bé. de totes maneres escriu més, que t'ha costat!

    petonets!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: