Vigila més com dius les coses, ja que pot porta a la confusió. Comparteixo el que dius, però més que res, no m'agrada la idea que hi hagui gent que ara és fassi independentista, sols perquè quedi bé, o s'ho prenguin com una moda. L'altre dia per bcn vaig veure una pija, tota amb roba de marca i amb un palestí al coll, i em vaig preguntar com una pija (i sento generalitza) que són un tipus de gent superficial i egoistes enten que hi ha darrere d'aquest drap que es ficava al coll, allò no és la típica bufanda de quadrets del buberrys. Molts d'aquests independentistes, diuen que ho són, però en realitat són això que has dit un fills de papa, i a més gent sense personalitat que van seguint el que ells troben que queda bé, o ara està de moda. Però és que del que em queixo és que li donen una poca qualitat, ja que l'independentisme no és una moda. I sovint em sento malament quan m'etiquen dintre del sac d'aquesta gent, sóc independentista però no pas perqué ara em piqui per ser-ho ni perquè els meus amics ho siguin, ni per res d'això, sinò perquè tinc prou cap com per pensar per mi mateixa i ser jo qui decideixi el meu camí.

I tots ens enamorem, ja que l'amor no té ni classe, ni color. Segur que la teva xicota li haurà encantat llegir això!!

I recordo aquell "mierda de ciudad" de kortatu, perquè es cansat veure cada dia la mateixa situació, alimentan gentusa com Clos entre un llarg etc d' eskoria que s'omplen la boca parlant.

M'ha cridat molt l'atenció del títol, doncs és que jo visc a Montblanc a la mateixa comarca que el Fonoll, l'únic que aquest poble nudista és més del camp de Lleida. El meu germà és electricista i més d'un cop s'hi ha hagut de passar pel Fonoll, podriem dir que el primer que he pensat ha sigut amb el meu germà.
Algun dia o altre ens hi haurem de fer una passadeta pel Fonoll, avere si ens hi trobem el famós electricista, o... és a la Xina.

M'ha cridat molt l'atenció del títol, doncs és que jo visc a Montblanc a la mateixa comarca que el Fonoll, l'únic que aquest poble nudista és més del camp de Lleida. El meu germà és electricista i més d'un cop s'hi ha hagut de passar pel Fonoll, podriem dir que el primer que he pensat ha sigut amb el meu germà.
Algun dia o altre ens hi haurem de fer una passadeta pel Fonoll, avere si ens hi trobem el famós electricista, o... és a la Xina.

Com canviem és impressionant, el fet de volguer deixar la persona que erets, pot ser radical. L'he trobat la ostia el teu relat, sols una cosa que molta gent no sap, la chica del batzoki no és de betagarri sinò de dr. Deseo, tot i que betagarri la versionesin.

Cada dia agafo el tren, i sempre és bo tindré un bon company, com els amics, o la bona música i més tenin en compte en Fermín.

Amb roba rastrera i moltes coses a dir, naltres sóm la revolució, la lluita que mai podran entendre aquells que parlen.

És nota que ets del Penedès, a la Conca també intentem viure d'aquesta manera la vinya, i es que ara que s'acosta la verema un poema així és ideal.

Sempre lluitan, sempre endevant per fer realitat aquest somni, la llibertat.

És moment de descans, per reflexionar si estas sol, i d'amistat, de compartir si estas acompanyat. El que dura un piti pot ser un trosset de cel

Records que mai s'oblidaran...

Visca la terra lliure!! I deixeu estar, les estadístiques, els qui manen i tota la resta de superficialitats.

Visca Palestina Lliure!!

Un molt bon poema!! Mai millor explicat el cas de Palestina, sobretot m'ha sobtat l'últim vers "enamorats de la mort estan", i és que per desgràcia tens raó...

Visca Palestina Lliure!!

Tots en tenim d'aquests moments… Sempre tenim un moment en que tot depèn de tu mateix, i tens un moment de crisi de seguretat.
Som insegurs, res a fer...