Melangia

Un relat de: llibertària

Trobo tant a faltar...

Aquella espatlla a qui recolza'm,
aquell pit al que plorar,
aquell cos al qui abraçar.

I tantes que trobo a faltar:
aquells que no hi són,
aquells que han marxat,
aquells que han canviat,
a tots aquells als que he estimat.


Un sentiment de melangia que m'omple el cos aquests darrers mesos, m'obliguen a recordar, a pensar en detalls passats. Com un àlbum de fotografies s'està convertint el meu cervell, imatges, rostres i situacions que creia part de l'oblit i que les veia massa llunyanes em retornen amb nostàlgia i agraeixo no haver-les borrat de la memòria encara: el meu primer petó en aquelles colònies als 9 anys, la millor professora i confident que he tingut mai, aquella abraçada amb tant de sentiment amb la meva mare de farà 2 anys, la meva millor amiga de l'infància (qui sap que s'ha n'ha fet?), aquell fantàstic dia al saló de l'infància amb la meva cosina als 8 anys, les borratxeres de l'estiu sense classe i sense res, aquella altra amiga que deurà fer 5 anys que no l'he vist, el meu primer dia a l' institut fa 4 anys, aquell cop que quasi em trenco l'esquena amb els patins als 11 anys, el meu amic el giri català, un atac d'ansietat enmig d'un examen fa 2 anys, la meva millor amiga que cada cop tenim menys temps per les dos, la superada pulmonia de quan tenia 7 anys, el meu germà però abans de que canvies, l'últim dia de cada curs a l'antic institut amb el ritual de pringar-nos tant com podíem.

Ni una paraula,
sols rialles ofegades en un present.
Sense poder veure el somriure
les escolto de lluny.
Recordant un passat
em sembla plorar en un futur.

Simplement m'adono que el temps té límit, que vull passar més temps amb els que estimo que vull viure el carpe diem, I dir als que em tenen al seu costat que els estimo amb tot el cor, i tot el sentiment.

Als tots els meus amics,
a la meva família,
a la meva veïna,
als meus companys,
als cambrers del bar,
a la quiosquera,
a aquell noi,
a la dona de la "xurre",
als gossos de la veïna també.
Etc.



Comentaris

  • * Recordant un passat em sembla plorar en un futur *[Ofensiu]
    kispar fidu | 02-05-2007

    La Melangia, aquell estat d'ànim que tants cops m'acompanya, aquell sentiment que és present en mi més cops del que voldria... aquella sensació de sentir-se perdut recordant un passat llunyà i un present que no sents segur...

    Recordant moments, estones de fa un temps; i retrobar aquell regust amarg de no tenir-los a prop...

    és estrany, i de vegades "espanta"...

    ens veiem per aquí,
    cuida't,
    Gemm@

  • un sentiment molt intens...[Ofensiu]
    ROSASP | 29-01-2005

    Hi ha temporades que estem especialment melangiosos i recordem tantes imatges una mica difuminades, que tenim emmagatzemades dins del cap i del cor, moments únics i irrepetibles, que ara són records.
    No es pot evitar, venen a la ment i ens fan sentir en un estat nostàlgic, vivint en un temp indefinit.
    Però sabem a la fi, que el que realment hem d'aprofitar és l'avui constant, no perdre'ns ni un minut, res de res...
    Transmet el sentiment de melangia dolçament i els sospirs i les imatges es poden sentir mitjançant les paraules, però també el clar propòsit de viure l'avui intensament.
    M'ha agradat molt i aprofito per enviar-te una forta abraçada!