la inseguretat també és present amb tots nosaltres

Un relat de: Marc Freixas

ara em sento com si estigués abatut del tot


el problema no és sentir-se viu,
ni lliure sobradament,
ni tenir la pau dins de casa

el problema sóc jo mateix
quan la inseguretat arriba a formar part plena del meu món


sento que la necessitat no és prou consistent

sento que la meva pròpia por és massa evident


-massa càrrega per suportar-


i no hi puc fer res -suposo que en el fons com tothom-


tindria de ser fort com un roure

hauria de saber què dir a cada instant...

però a voltes sé del cert
que la inseguretat sempre és present amb tots nosaltres


de totes maneres,
cada paraula i cada vers d'aquest modern i nou poema

ja queda escrit com a possible reflexió per a qui ho desitgi

Comentaris

  • Inseguertat[Ofensiu]
    llibertària | 09-08-2005

    Tots en tenim d'aquests moments… Sempre tenim un moment en que tot depèn de tu mateix, i tens un moment de crisi de seguretat.
    Som insegurs, res a fer...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.