Desperta't!

Un relat de: llibertària

Obro els ulls quant són les onze, i em desperto amb el cos adolorit, m'aixeco com puc i me'n vaig al lavabo: em rento la cara, aixeco la vista i em veig en el mirall; la meva cara és el reflex d'un marit violent. Em dutxo i ara entenc perquè em fa tant de mal el cos. És ple de blaus, a la vista de la baralla d'anit. Ja no sé que fer amb mi, ni tampoc amb ell, passo cada dia, de cada mes, de cada any fent-me creure a mi mateixa que s'acabarà, que sols és una mala època per ell, mentre el meu matrimoni és consumeix en pallisses. Ara, tancaré els ulls.

Obro el ulls quant són les nou del vespre i ara ell entra a casa amb pudor a alcohol, he preferit pensar que tota la seva agressivitat és donada per l'alcohol, quant ja no sap que fer per millorar les coses beu, puja a casa i em pega. Ell ja comença per insultar i em diu que aquesta cara que porto és perquè recordi que ell manà, que ningú s'enfot d'ell. Però ha arribat cansat i s'estira al sofà, mentre jo li faig el sopa. Des de els fogons el veig tan canviat, i em pregunto si he fet alguna cosa malament. Que s'ha n'ha fet d'aquell home a qui em vaig enamorar? Que s'ha n'ha fet d'aquells moments tan feliços, quant érem ell, jo i el nen? Del nen ja fa temps que ens va deixar i des de aquell moment ja no som els mateixos, ell és creu que vaig ser jo qui es va equivocar i s'aferra en aquesta idea per aguantar la necessitat de l'abraçada d'un fill, i així és com rebo osties continues. Però jo ja no sé que sento, ni que sentir; que l'estimo, que l'odio.
A vegades ell pot ser tan dolç, però em miro i ja no penso el mateix, com tampoc ja no sé que sent ell, però jo sé que ell tampoc s'ho passa bé, la mort del nano l'ha afectat molt; i jo? Jo no el puc deixar sol.
Un cop més tanco els ulls

Obro els ulls quant em desperto al balcó, el cel és tot fosc, i l'aire fred i humit. Tot just m'acabaven de tirar; qui? Qui ha de ser, ell. Mite'l és allà mirant-s'ho amb els seus ulls plens d'incertesa, no sap que ha fet. Estic caient d'un cinquè pis, la velocitat de la caiguda va corrent amb els meus pensaments, quan m'estic perdent en tinta roja, en l'amor sagnant, en l'amor violent; m'estic perdent en el teu record en un present, en la dolça melangia, en una fantasia; m'estic perdent a mi mateixa, no sé perquè no hi he ficat remei, m'he sotmès a tu i he perdut la meva veu. M'estic perdent en la mort.
Però la meva última paraula és - Sàpigues que et vaig estimar -.
Tanco per última vegada els ulls; qui sap si els tornaré obrir.

Comentaris

  • xaropdetu | 21-05-2005 | Valoració: 9

    M'ha encantat, esta molt ben escrit i el final m'ha sorpres molt.
    Et continuare llegint!

  • Molt bé!!![Ofensiu]
    Linkinpark | 28-12-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt com reflecteix un problema (per desgràcia) tan actual. Molt ben narrat i molt trist. Continua així wuapissima!!!!

  • buff![Ofensiu]
    laius | 23-11-2004

    Crec que és el primer relat que comento...és molt bèstia el que dius i com ho dius. Estic d'acord amb els altres comentaris, el fet que l'escrit sigui curt i intens fa que no puguis parar d'enllaçar les paraules!
    Últimament estic llegint molt sobre la violència de gènere, és un problema que malauradament s'encomana facilment i que ara, per fi, surt a la llum! Amb escrits com aquest es pot seguir la lluita contra la violència!buff!
    Gràcies!

  • Genial[Ofensiu]
    Ilargi betea | 15-11-2004 | Valoració: 10

    Felicitats maca! has escrit un relat molt bo. És sorprenent, ben redactat, el ritme ràpid fa que no vulguis deixar de llegir i sobretot poses el teu gra de sorra per denunciar aquest tema.
    Segueix escrivint com ara, ho fas molt bé!

    Una forta abraçada i moooolta màgia, bonica!

  • INCREÏBLE!!![Ofensiu]
    Marc Freixas | 15-11-2004 | Valoració: 10

    Un final increïblement immers de talent,
    i trepidant,
    ràpid...

    fins i tot impactant.

    Què més puc dir? el de sempre, i que és un tema prou fotut el de la violència de gènere,
    que sap greu, que em fot haver de llegir coses com aquestes...

    però és cert :

    que hem de denunciar aquesta merda,
    i que no podem deixar mai de lluitar-hi!!

    GRÀCIES PER ESCRIURE LLIBERTARIA ( LAURA )

    SALUT!!!

Valoració mitja: 9.5