Feixisme a internet

he vist a la primera plana que parles de l'once de setembre, supòs que saps que abans de 1714 Catalunya, ni València ni Mallorca eren independents, tenien els seus propis organs d'autogovern però d'independents res ... ho dic perquè molta gent jove s'ho creu. I cada lloc tenia els seus governs com ara, res de Països Catalans. l'once de setembre va esser el resultat d'una guerra entre els Borbóns i els Austries per la sucessió, res més, els Austries havien promés respectar els autogoverns, però tampoc sabem que haguessin fet una vegada al poder.
I no som "feixista" per dir-te això, som independentista, països catalans si, però cadescú a ca seva.

Què fort... això només demostra el mal que han fet 8 anys de PP... hi havia una pila de "Cel.lules Dorments" que s'han despertat en aquest temps, tot i que sempre hi han estat...

Només dir-te que ja es veu cóm son, sempre amb la boca plena d'insults i desqualificacions... amés, tant que estimen el seu país i no saben ni escriure la seva pròpia llengua... quina pila de puntades al "Real Diccionario..."

Bé, res, de la merda només en surt pudor i mosques...

Sergi.

Tens raó. Però de tota manera no acabo d'entendre aquesta tendència que teniu a donar crèdit a les opinions minoritàries i extremistes per a legitimar els vostres arguments. I també per a evitar la reflexió.
Bé, és pregunta retòrica, sí que ho entenc.
Ahir llegia en un relat per aquí que sembla que totes les opinions contràries a l'independentisme estan propiciades per la caverna mediàtica. És a dir, que si no comprateixes l'independentisme és perquè et mengen els caps els feixistes. I punt.

El que diu la Conxa amb els païssos catalans em sembla molt ben raonat i vosaltres, dale que te pego amb demanar pels altres quan, els altres, no acaben d'estar per la feina. A manca de més coneixements, als resultats de les eleccions a Balears i Comunitat valenciana en remeto. Veure la Catalunya Nord, on la bandera catalana és una marca comercial per a vendre productes del sud de França, em desperta un somriure. Quan veig l'Alguer...em pixo de riure.

De tota manera no em feu cas, jo sóc xarnego i botifler.