Cercador
A la vinya...
Un relat de: 14El sol desperta la terra,
vides i hores que es confonen,
en un paissatge verd i càlid,
en un matí inacabable...a la vinya.
El fang del camí m'ensorra en dins,
els pàmpols són l'amagatall de tanta i tanta vida;
entre verdors i prejudicis s'hi amaga ell,
el fruit d'una terra,la vida d'un país...a la vinya.
I em miro les mans,brutes de fang;
la pell enganxosa,l'olor de most s'apodera de mi;
el sol esclafa les idees,
i el cullo,pacientment...el raïm,a la vinya...
Comentaris
-
Vinya[Ofensiu]llibertària | 08-09-2005 | Valoració: 9
És nota que ets del Penedès, a la Conca també intentem viure d'aquesta manera la vinya, i es que ara que s'acosta la verema un poema així és ideal.