La distància quadrada

Un relat de: SrGarcia
El saló de madame De savingny-des garrigues era el que estava més de moda a París.

Als altres salons es parlava de literatura, d’art, de filosofia o de política, al de la madame l’únic tema era la física de Newton: inèrcies, acceleracions, masses, forces, gravitació...

Els més savis feien conferències i es responien els dubtes i les objeccions amb una bona harmonia.

Aquesta física va passar a ser considerada una matèria elegant, de bon to, fina i de gust. Ignorar les lleis de Newton era ser un proscrit a l’alta societat parisenca.

Com totes les coses elegants, de bon to, fines i de gust, la física va resultar infal•lible per a la seducció.

Els senyors deien a les dames coses tan boniques com ara:
- Si multipliquem la teva massa per la meva acceleració, en sortirà una força que s’haurà de veure, xiqueta.

O bé:
- Unim les nostres masses inercials fins a un punt d’equilibri gravitatori, xata.

O millor encara:
- Si t’agarre, t’espatarre; voràs tu com tot lo dia somies en òrbites el•líptiques, xicoteta.

Cap dama de l’alta societat no era capaç de resistir-se a aquests elegantíssims madrigals newtonians.


Al saló hi havia una minyona que es deia Amélie Descroutons. Era una gascona que havia vingut a París a servir. El seu analfabetisme era directament proporcional a la seva mala fe. Tenia una opinió molt dolenta de les dames. En pensava:

- Són una colla de calentotes i d’hipòcrites. Es veu que els cal una excusa per a treure’s les calces. Jo faig el mateix que elles sense tanta mandanga inercial i gravitatòria.

A més, no acabava d’entendre res d’aquelles ridícules teories; la llei de gravitació li resultava especialment difícil d’empassar:

- Què deu voler dir “inversament proporcional”? i quadrat de la distància? Pot ser quadrada una distància?


Un dia havia d’arreglar el saló per una conferència del marquès de Lamettrie; el prohom li van donar pressa:

- Accelera, Amélie.

La minyona va pensar:
- Ja m’està buscant lo voraviu, eixe.

Va aprofitar per fer-li avinent el seu dubte sobre la llei de gravitació.

El marquès li va respondre:
- És clar que una distància no pot ser quadrada. Es diu així perquè s’entengui que la força de la gravetat minva moltíssim quant creix la distància entre els cossos, però dir-ho així és inútil per als càlculs.

L’Amélie li va preguntar:
- I quina és la distància entre un marquès parisenc i una analfabeta gascona?
- Una distància enorme. Es mesura en anys llum.

La minyona només va entendre “Una distància enorme”, però no esperava altra resposta.


Al cap de pocs mesos l’Amélie es va casar amb un conductor de diligències i va aprofitar les absències laborals del marit per a fer-se mestressa (amant) del marquès de Lamettrie.

Com deia l’insigne físic i aristòcrata:
- La distància entre un marquès parisenc i una gascona analfabeta es mesura en anys llum per a casar-t’hi i en nanòmetres per a tirar-te-la.

L’Amélie es va veure obligada a recapacitar:
- Quan era fadrina pensava que les dames eren unes hipòcrites. Potser em vaig precipitar.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 16-01-2021

    Gràcies, SrGarcia pels teus comentaris. Espero poder llegir-te ben aviat.
    Salut!
    Neus Marín

  • Teatre[Ofensiu]
    Eric Martinez | 04-01-2021

    Com a dramaturg en pràctiques et puc dir que el teu relat destaca per una amplia gama de dialegs entretinguts que evocan en una acció tematica mots diversa e interessant.

    Val la pena.

    Eric

  • de pressa o a poc a poc[Ofensiu]
    Atlantis | 23-12-2020

    Un pessebre que es pot llegir de pressa o a poc a poc.
    Gràcies

    Bones festes i cuida't

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 22-12-2020 | Valoració: 10

    M’ agrades els teus escrits qual els llegeixo . Moltes gracies per llegirme i comentar

  • Gràcies![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 19-12-2020

    Moltes gràcies pels teus comentaris i Bones Festes i sobretot molta salut 2021,
    Salutacions,
    Neus Marín

  • Caram[Ofensiu]
    MariaM | 19-12-2020 | Valoració: 10

    I, tant! que boniques les frases dels senyors a les dames... M'has fet somriure, per tot plegat, i això avui dia té el seu mèrit!
    Gràcies i no perdem el sentit de l'humor i del amor.
    MariaM

  • Excelent[Ofensiu]
    Josoc | 19-12-2020

    M´ha agradat molt!

  • Elegància[Ofensiu]
    rober | 15-12-2020 | Valoració: 10

    Humor amb elegància que t'enganxa fins al final. Felicitats i moltes gràcies pel teu escrit que m'ha fet riure i, això, en aquests moments, et puc assegurar que té molt de mèrit.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 15-12-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. Un relat amb les paraules molt ben buscades i uns diàlegs boníssim .
    Felicitats! ,
    Salutacions,
    Neus

  • Amistats perilloses [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-12-2020 | Valoració: 10

    Ja et dic jo que d’amistats perilloses com aquestes no se’n pot treure res de bo. O potser sí, riure! Un relat magnífic, escrit amb detall i un humor molt fi, propi del segle 18. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Distàncies relatives[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-12-2020

    Com sempre, un relat enginyós, divertit, que fa somriure, cosa que és d'agrair en aquests dies. Ja ho va dir Einstein, "tot és relatiu", els punts de vista dels protagonistes canvien a mesura que les circumstàncies també ho fan. M'encanten els diàlegs!

  • Gràcies.[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-12-2020

    Moltes gràcies, xiquets i xiquetes. Sovint es veuen als comentaris coses que ni l'autor havia sospitat.

  • montserrat vilaró berenguer | 08-12-2020 | Valoració: 10

    Un relat molt entretingut i realista segurament . Gracies per llegirme

  • Distàncies[Ofensiu]
    Canela fina | 06-12-2020 | Valoració: 10

    Què en són de curtes les grans distàncies de vegades! Quan es tracta de desig no hi ha distància que valgui, encara que hi hagi quatre enagües pel mig o tota una escala de casta social ;)
    M'ha encantat el teu relat, molt enginyós com sempre SrGarcia.

  • sempre em fas riure[Ofensiu]
    Atlantis | 06-12-2020

    Els teus relats sempre em fan riure per enginyosos i divertits.

    M'han recordat els personatges de Sheldon i la Penny de la sèrie The Big Bang, que no sé si has vist mai, però son molt divertits, pels diàlegs entre un físic amb poca habilitat emocional i la Penny, una noia "pija" sense idea del món cièntífic., però molt llesta en el món de les relacions que tradueix les disquisicions de Sheldon.

    vaja rotllo!!!, en fi, que he gaudit de llegir-te.

  • m'en recorda al Sr. Ramon[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 05-12-2020 | Valoració: 10

    Qui jamega ja ha rebut.També és qüestió de física el intercanvi

  • Madrigals newtonians [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-12-2020 | Valoració: 10


    Jo pense que la distància no pot ser quadrada.
    Un relat que em fa pensar un tan, a pesar de que m'ho he llegit dues vegades.
    Aquest Marquès parisenc, en la distància no calculable, a una analfabeta gascona.
    M'ha fet un tan riure... je je je...
    La física és bona i paral.lela per a la seducció? Vaja, bona pregunta.
    Saluts...

Valoració mitja: 10