Conte de Nadal

CONTE DE NADAL
Hi havia una vegada... una dona molt, molt gran, que vivia molt sola. Al voltant de casa seva, s´estaven fent moltes obres, per tal construir més i més pisos. Un dia, quan la velleta sortia de casa seva, va ensopegar, pel mal estat de la vorera i va caure. No passava ningú pel carrer, però sí un cotxe, la conductora del qual, al veure-la a terra, va parar. Va sortir,la va ajudar a aixecar-se i es va interessar pel seu estat. El cop no va ser important i no semblava que hagués de tenir conseqüències. Van parlar una estona. La lesionada, va explicar a l’altra, que es trobava sola i que no tenia família.
Això va passar a mitjans de desembre. I el dia de Nadal, la senyora del cotxe va anar a casa de la velleta solitària i se la va emportar a casa seva, convidada a celebrar amb ells, la Festa.
Va ser el dia més emotiu, des de molts anys enrera, de la seva vida. I tot gràcies a una ensopegada d’unes obres alienes. Quins alts i baixos té la vida! Quin poder té el Nadal per repercutir en persones de bona voluntat!
I conte contat, ja està acabat. Però tinc a punt una altra frase que considero encertada:
DÉU ÉS AMOR, ALLÒ QUE UNEIX I MANTÉ EL TEIXIT DE LA VIDA,