El Tió

Un relat de: Josoc
El “caga tió”
Ara que estem ja dins l’atmosfera de Nadal, voldria iniciar una campanya de sensibilització. Es tracta de netejar la imatge d’una de les nostres tradicions: el tió.
Són moltes les cases on hi ha menuts, on encara se sol fer. I també públicament en escoles, grups d’esplai, etc. Però em sembla que no tots els que practiquen aquest ritus saben ben bé de què va la cosa. Almenys no la saben de la mateixa manera que jo l’entenc. A mi m’esgarrifa sentir els meus propis néts cantar: Caga tió, torrons d’avellana i de pinyó, “si no vols cagar, garrotada va!”
Què és això? Hem de permetre dins de casa i en nom d’una bonica tradició, aquesta violenta actitud? És aquesta la tan proclamada pau de Nadal? És aquest l’amor que arreu es canta? Hem d’aconseguir a garrotades allò que ens agrada? És aquesta la lliçó que volem transmetre als nostres infants? Com se’ls explica el significat del tió? Per qui no ho sàpiga, us explico la meva versió, la que jo vaig aprendre, la que em sembla adequada.
Es tracta d’un culte a la natura, d’un homenatge a l’arbre. A través dels arbres, la natura ens obsequia amb els seus fruits, ens dóna vida. Però l’hivern és una època dura, tot és glaçat i res no floreix. Llavors els humans, enginyosos, en aquests dies de miracles de l’entorn del Nadal, ens emportem a casa, com a símbol, un tronc d’arbre per cuidar-lo. L’abriguem amb una manta, l’acostem al foc, li donem menjar... no volem pas que es posi malat i se’ns mori! Si a cada llar en salvem un...
Arriba el gran dia i volem que participi de la festa. Encara està mig congelat, com endormiscat pel fred passat. Llavors provem de despertar-lo, el sotraguegem i li donem copets amistosos a l’esquena, fins a aconseguir-ho.
Quan finalment es desperta i es troba en una llar, rodejat de família, prop d’un pessebre que celebra el naixement del més xamós Infant, ell se sent content i agraït i generosament ens regala els seus fruits, que en aquest dia especial, miraculosament, són diferents dels habituals i s’adapten als desitjos dels que tan bé l’han cuidat.
La cançoneta no ha de parlar de garrotades, ni ha d’anar amb exigències. Ha de ser una petició educada, com ara: CAGA TIÓ, TORRONS D´AVELLANA I DE PINYÓ.“Tu que ets bon fadrí, caga tu per mi.”
Vet aquí l’argumentació d’una àvia que estima els nens, les tradicions, la Natura, la pau i la no-violència.
Montserrat Graner


Comentaris

  • El nostre Tió[Ofensiu]
    Materile | 18-01-2021 | Valoració: 10


    M'ha agradat molt el teu relat que ha estat una lliçó mai sobrera. Amb el toc de josoc.

    Ets un amor, Montserrat! Gràcies pels teus escrits, sempre enriquidors i positius.

    Una abraçada nadalenca,

    Materile

  • Publicat. Gràcies.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 29-12-2020 | Valoració: 10

    https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-caga-tio/

    Estem oberts fins passats els REIS

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • M'ha agradat força...[Ofensiu]

    M’Ha agradat força aquesta visió del nostre tió. Aquesta humanització dels sentiments envers un tronc que ens dóna escalf, vida, il·lusions...
    —Joan—

  • Esn ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 28-12-2020 | Valoració: 10

    El publiarem al NADAL DE CONTE

    Gràcies.

    tribuna@guimera.info

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

123 Relats

518 Comentaris

108675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.