Plou i dol

Un relat de: Josoc
PLOU I DOL
Plou a fora,
plora el cel...
un gris vel
el cor m’envolta.

Somio, m’envolo
i el passat recordo:
Pessigolleig lleu
m’amoixa la pell,

dintre de mi creix
lava de volcà,
que de cop esclata
en guspires mil.

És nostàlgia d’un amor
que encara és i ja fou.
Ni la mort no ha pogut
esborrar el seu regust.

La Natura en mi reviu:
Ploro quan ella plora
o ric quan ella riu,
i això em consola.

. M.G. 2003
























Sóc una enamorada
que ha perdut l’amant,
però l’amor en guarda
sentint-se’n avara.

Lent o ràpid passa el temps...
un dia és dolç el record,
un altre dia és punyent.
Avui plou, demà fa sol.

Des que ell està tan lluny,
a casa ja no hi ha llum,
prou brillen estrelles fora
però a dins tot és foscor.

Allà dalt buscant més llum,
se n’ha anat el meu amor
i aquí baix, en la penombra,
s’ha instal•lat el meu dolor

Plou a fora,
plora el cel...
un gris vel
el cor m’envolta.

Comentaris

  • Plou al cor[Ofensiu]
    Prou bé | 07-12-2021

    Bonic poema d'amor per sempre i enyorament! M'ha emocionat el sentiment de dol-orosa acceptació!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

125 Relats

521 Comentaris

112764 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.