Plou i dol

PLOU I DOL
Plou a fora,
plora el cel...
un gris vel
el cor m’envolta.

Somio, m’envolo
i el passat recordo:
Pessigolleig lleu
m’amoixa la pell,

dintre de mi creix
lava de volcà,
que de cop esclata
en guspires mil.

És nostàlgia d’un amor
que encara és i ja fou.
Ni la mort no ha pogut
esborrar el seu regust.

La Natura en mi reviu:
Ploro quan ella plora
o ric quan ella riu,
i això em consola.

. M.G. 2003
























Sóc una enamorada
que ha perdut l’amant,
però l’amor en guarda
sentint-se’n avara.

Lent o ràpid passa el temps...
un dia és dolç el record,
un altre dia és punyent.
Avui plou, demà fa sol.

Des que ell està tan lluny,
a casa ja no hi ha llum,
prou brillen estrelles fora
però a dins tot és foscor.

Allà dalt buscant més llum,
se n’ha anat el meu amor
i aquí baix, en la penombra,
s’ha instal•lat el meu dolor

Plou a fora,
plora el cel...
un gris vel
el cor m’envolta.