La natura parla

M´ha agradat. gràcies per comentar-me.

M'agrada molt aquesta descripció de la natura. Em sembla estar trepitjant pinyes i escorça i sentint la flaire del fonoll. I amb un final ben refrescant ens regales aquest bell poema.

Gràcies també pel teu amable comentari al meu "Eterna joventut"

Marta.

Es poden dir moltes coses amb poques paraules però només arriben segons la manera d'escriure-les. He gaudit el teu poema.
Gràcies per comentar el meu primer relat "revetlla". Sóc novella encara.

L'atracció dels cossos dins de l'aigua és una física que sempre s'hauria d'estudiar, i és un bon tancament a aquesta frase inicial de la natura parla..., parla fins i tot dins de l'aigua!

Bon estiu Aleix, ens trobem aviat!

Ferran

... pel comentari. La duresa i el sofriment són certs. La tendresa és relativa. I això de matar un dimoni interior és precisament el que buscava, però no, no ho he aconseguit.
Sembla d'una naturalesa descrita molt bellament, la teva poesia. Malgrat això, no he pogut desxifrar-ne el secret.

I tant que parla, ja ho diu la Bíblia, "En el principi fon el Verb, el Verb es va fer carn i habità entre els hòmens", ho corrobora Heidegger, quan diu que el llenguatge parla en nosaltres.
I què dir-te de l'atracció, sàpies que si ho has sentit tu, ho ha sentit també ella o ell, aixina és el gaudi i, quan una dona veu el desig d'un home o millor, un yin veu el desig d'un home, el yin s'enamora. El xoc de contraris crea l'amor..
Si et torna a passar i tens la intenció de formar una parella que sàpies que ell o ella han sentit igual que tu amb l'asimetria dels sexes.

Un abraç des del barri de Russafa de Valéncia, algún dia quan siguem vellets et convidarem la meua dona i jo a una bona paella de pollastre i conill..

Vicent Adsuara i Rollan

I les paraules arriben al fons del cor!
Preciós!
Amb total cordialitat

Un poema ple de sensibilitat i sensualitat que deixa al lector amb ganes de més. Gràcies!

“ La natura parla i em demana que l’atengui”

No pot agradar-me més la imatge que descrius amb aquest inici de poema… Pels qui coneixem la terra, pels qui la treballem aquest , és un siulo impactant de respecte.
Gracies. Bellissim.

Per cert,
No saps l’eriçada de pell que m’ha provocat llegir el comentari que has fet a un dels meus relats. Una emoció profunda per qui gosa a adintrar-se amb certa icertesa al món de les paraules. Un regal!

Ens hem desconnectat massa de la natura. Tornar a observar-la i veure la íntima relació que necessitem mantenir amb ella és del tot precís per poder salvar-la i salvar-nos.

P.D.
Moltes gràcies pel teu comentari al meu relat "Ales d'il·lusió". He estat en un període de sequera a l'hora d'escriure i en realitat aquest poema és la lletra d'una cançó que he composat fa poc. Espero tornar a trobar la vena que em faci agafar el bolígraf més sovint.

Un poema on la natura palesa la seva indefugible relació amb l'ésser humà, amb l'esperit. Bo i descrivint amb una subtilesa molt refinada sensacions i emocions. Submergint-vos ambdós al riu ha estat la cirereta d'aquest pastís poètic que es el teu poema.

En la natura les persones s'atrauen més i tu ho has aconseguit amb uns versos que flueixen entre el riu i el sol.
Un poema preciós, que sembla que parla la naturalesa.
Tardes molt a publicar i comentar, realment, és així, Aleix. Pensava que et passava alguna cosa...
Gràcies per comentar-me el meu poema "Per a conquistar-te". Molt agraït. Tinc un altre sonet, que es veu que no m'ho has llegit...
Cordialment.

Hola Aleix, no ens havíam conegut encara. La veritat és que el teus poemes són de categoría, tenen molt nivell. Al llegir-los em relaxa la ment i em transporten .

Moltíssimes felicitats i gràcies pel teu comentari a Un sí a la vida. T'acabo de posar a la petita llista dels meus preferits. Què menys, !!!

Rosa

I m'has fet sentir l'olor de les pinyes quan suen resina. I sentir l'aire entre els arbres a una hora matinera, quan el sol encara no pega fort i bé tant de gust fer una remullada en aquell gorg tranquil, on una piscina del riu ens acull.
Bonic poema, ja veus, t'inspira amb força!

Bon estiu, Aleix!

Fidel

Bonica descripció d'un paisatge de muntanya i riu. La unió de les dues pells, és una imatge potent.

M'ha alegrat molt llegir-te. Espero que estiguis bé i que tinguis Bon estiu.

Una abraçada

Bon dia,

Es molt bonic i molt tendra el teu relat.

M' encantat llegir-lo!

Una abraçada

Noia Targarina

Quina proesa, la de descriure imatges tan potents a partir d'un fet tan senzill com creuar un prat. Són flaixos de sensacions personals, exquisits en l'elecció dels mots, inesperats en el contingut (el del fonoll, per exemple). M'ha agradat molt, bona feina, Aleix!