Camí

Un relat de: Josoc
CAMÍ
Carretera enllà,
Que bé que s´hi va...
Arbres ombrosos
A banda i banda
Omplen de verdor
El camí que ens porta,
Movent esperança.
És símbol de vida
Que segueix camí
I no sé on em porta.


No puc viure la vida
Des d´un estret balcó!
Vull espai al meu entorn
I cel blau a sobre meu.
Sentir el cant dels ocells,
Dels coloms i d´alguns més.
I trepitjar terra ferma
Més que el terra d´un parquet.
I veure i beure aigua
I sentir-la i tocar-la
I olorar-la!

Comentaris

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-12-2021 | Valoració: 10

    M’ agraden els teus versos perquè parlen de llibertat i natura i esperança de que tot acavi be . Moltes gracies per llegirme i conentar, jo tampoc et coneixia però et llegire , espero ens llegim, fins aviat .

  • Sortint de la foscor[Ofensiu]
    Prou bé | 07-12-2021

    De confinaments i pandèmies! Tant de bo puguem fer camins molt de temps. Molt ben expressar!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

125 Relats

521 Comentaris

112830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.