Cercador
Camí
Un relat de: Josoc- Compartir:
CAMÍ
Carretera enllà,
Que bé que s´hi va...
Arbres ombrosos
A banda i banda
Omplen de verdor
El camí que ens porta,
Movent esperança.
És símbol de vida
Que segueix camí
I no sé on em porta.
No puc viure la vida
Des d´un estret balcó!
Vull espai al meu entorn
I cel blau a sobre meu.
Sentir el cant dels ocells,
Dels coloms i d´alguns més.
I trepitjar terra ferma
Més que el terra d´un parquet.
I veure i beure aigua
I sentir-la i tocar-la
I olorar-la!
Carretera enllà,
Que bé que s´hi va...
Arbres ombrosos
A banda i banda
Omplen de verdor
El camí que ens porta,
Movent esperança.
És símbol de vida
Que segueix camí
I no sé on em porta.
No puc viure la vida
Des d´un estret balcó!
Vull espai al meu entorn
I cel blau a sobre meu.
Sentir el cant dels ocells,
Dels coloms i d´alguns més.
I trepitjar terra ferma
Més que el terra d´un parquet.
I veure i beure aigua
I sentir-la i tocar-la
I olorar-la!
Comentaris
-
Molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 08-12-2021 | Valoració: 10
M’ agraden els teus versos perquè parlen de llibertat i natura i esperança de que tot acavi be . Moltes gracies per llegirme i conentar, jo tampoc et coneixia però et llegire , espero ens llegim, fins aviat .
-
Sortint de la foscor[Ofensiu]Prou bé | 07-12-2021
De confinaments i pandèmies! Tant de bo puguem fer camins molt de temps. Molt ben expressar!
Amb total cordialitat
l´Autor
129 Relats
525 Comentaris
118046 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83