L´AVI QUE PARLAVA AMB FANTASMES

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Moltes vegades penso en el meu oncle avi per part de pare. Es una persona una mica especial que no s’ha casat mai i per afers de la vida, la seva vida esta ingressat en una llar d’avis de les que es veu que no son gens barates. Això per lo menys jo vaig pensar al aparcar em meu pobre utilitari al aparcament de la mateixa. Una noia vestida de color rosa amb el pijama que porten als hospitals molt amablement em va dir on podria trobar el meu parent. Avui aprofitant un dissabte festiu he decidit anar-lo a veure.

L’he vist d un tros lluny al posar els peus en el immens jardí que envolta la casa. Assegut en un banc amb un llibre a les mans i amb la seva pipa a la boca com sempre. De un bon tros he observat que portava un mitjó vermell i un altre de negre també com sempre.De lluny he cridat no gaire fort : Oncle Ignasiiii !. A aixecat la vista del llibre i al veurem ha somrigut He copsat que la vista i l’orella la te tant be com sempre, malgrat els seus vuitanta nou anys..

Amèlia ha dit, quina grata sorpresa. Li he fet dos petons a la galta i a un signe seu m’he assegut al seu costat. Que et porta per aquí noia ?. Feia molt de temps que no ens veiem oncle he dit jo, et volia veure. Vens a veure si ja faig els últims espeternecs ? ha dit rient. No oncle ja se que estàs be, mes feia molt de temps que no xerràvem, també et volia convidar a dinar a algun lloc, tinc el cotxe a la porta i així parlarem. Bona idea nena, si que em be de gust i penso pagar jo, que per això soc el mes gran. Et veig be Amèlia, sempre has sigut la meva preferida i al dir això m’ha tirat els cabells del serrell enrere dient. Treu-te els cabells de la cara, amb els ulls tant bonics que tens ! i sembla que els vulguis amagar.,no trigaré gaire, esperem al cotxe nena.

Al cap de uns quinze minuts l´ he vist baixar les escales amb el seu barret “Panama” la seva americana de cuadrets, els mitjons de diferent color i la seva mirada amable. Anem a Cal Querxo, i no diguis res, ja se que es molt car, més un dia es un dia bonica.

A Cal Querxo un restaurant de una estrella Michelin he vist el coneixien i m’he preguntat de que ?.Tria el que vulguis nena, no miris el preu ha dit o tindre de demanar una carta sense preu ?. Molt be oncle he dit menjaré el que mengis tu. Llavors menjaràs be nena. Al cambrer al i ros li ha dit, mira xicot de primer vull un pica pica i que no hi falti res, posí inclús angules encara em tornen boig, i gambes de Palamós ben fresques. I de segon menjarem llamàntol a la americana, més que sigui de Bretanya.

Tiet he dit, vols dir que no en fem un gra massa?. No Amèlia tinc els diners suficients i els anys suficients perquè no m’han quedin gaires per gaudir i quan veig algú de la família, el meu cor esta content. Tens bona cara ha dit i d’amors com anem?. Malament oncle he dit, he deixat el Oscar , no el podia aguantar més, no pateixis tiet, el mon esta ple d´homes. Si homes ases si, que ni han,
tria be bonica, el que tenies no m’havia agradat mai! ha murmurat m’entres es menjava una oliva . Doncs mira tiet ara a mi tampoc m’agradava massa fatxenda el Cirurgià he fet jo.

En aquell moment varem començar a menjar el pica-pica, que el cambrer va deixar davant nostra. I tu tiet com estàs ?. Prou be Amèlia, ja ho veus noieta. Passejo, llegeixo fumo i el tracta a la residencia es prou bona, no em puc queixar. Figurat els meus nebots alguns ja son morts , no diguem dels germans, menys mal que tinc una reneboda metgessa bonica i eixerida, i que em ve a veure, aquest carcamal de vell, va menja mes gambes, et veig prima petita.

Tiet Ignasi no estic prima, estic normal. No es fan les hores llargues a la residencia , he preguntat m’entres escurava un escamarla . No reina, no estic mai sol. Vols dir que el personal es eficient ? Us fan companyia ?. No noia no, res de tot això , els meus amics tots venen a veurem. Ahhh ! Caram, en tens molts de vius ?. Cap ni un rateta, tots son morts. Doncs ? .....
S’ha posat a riure i posant millor el tovalló que te lligat al coll. Hem venen veure, si sapiguesis les xerrades que hi faig, els veig com si els tingues davant meu. No he oblidat cap ni un dels trets dels seu rostre ni la seva manera de parlar. Sobre tot per les nits quan no puc dormir hi parlo amb ells, com ara parlo amb tu. Al veure la meva cara d’estupor ha dit Amèlia això son coses de vell xaruc no facis cas. Soc un vell solitari que li agrada molt parlar, va nena explica’m coses teves.

Així ho he fet i desprès de dinar li he proposat anar a donar una volta al estany de Banyoles, no queda gaire lluny del restaurant. Com ha gaudit. Al acomiadar-lo a la seva habitació, he vist que estava molt content. Li he promés que d’aquí quinze dies el vindre a buscar i anirem a passar el cap de setmana a Catalunya Nord, fa molt temps que no veu Cotlliure i sempre li havia agradat anar-hi. Ja se que es un vell xaruc, i jo la seva neboda neta, que no pot deixar que passi el temps parlant amb amics difunts. Al final m´ho passo molt be amb ell i sempre es pot aprendre dels nostres avis, son els savis de la tribu i no puc permetre que parli amb fantasmes.

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    Josoc | 08-12-2021 | Valoració: 8

    M´ha agradat molt. Fa temps que no passava per Relats i no et coneixia.

  • Parlar amb la gent més gran[Ofensiu]
    Mena Guiga | 10-06-2016

    És un indici de respecte, d'amor i d'admiració vers l'experiència i la saviesa que el pas del temps, més menys, confereix.
    Quan més grans ens fem...més ho entenem.

    Un títol que m'agrada, un escrit entranyable, una sensibilitat que no para de mostrar-nos retalls del que ha vist o imaginat o tot barrejat, la teva, Montserrat.

    Una abraçada,

    Lídia

  • molt bonic i tendre[Ofensiu]
    Karin | 04-06-2016 | Valoració: 10

    Bufa nena, deu fer una mica de iuiu això de que et vinguin a veure els difunts. es broma crec que l´home es troba molt sol i la parenta sap veure la seva soledat i entendre. M´agrada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

427 Relats

1449 Comentaris

278076 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.