MERCÈ

Des de petita que li agradava el teatre. “Vas néixer fent teatre”, li deia la família. Quan volia aconseguir alguna cosa exagerava el disgust fins obtenir-la, fins i tot havia fet vaga de fam. Era tan gran el disgust que no li costava gens exagerar.

Un dia, quan devia tenir set o vuit anys, va dir als seus pares que volia fer teatre, que volia ser actriu. Els seus pares li van dir que era massa petita, però que ho tindrien en compte. L’escola tenia una activitat que era fer teatre, fora de l’horari escolar. Els pares l’aplaudien i era feliç.

El temps passava i la Mercè creixia i amb ella creixia la devoció que sentia pel teatre. Feia teatre amateur. Ja era segur que la seva vida estava escrita.

Un dia li van proposar substituir una actriu en una obra còmica i en un teatre important, “Les gallines escatainen”. La Mercè havia de fer de masovera i recollir els ous que ponien les gallines per vendre’ls...

L’obra i el seu èxit estaven assegurats. Però l’últim dia quan va obrir la gàbia per agafar els ous, van sortir esperitades dues gallines que van atacar el gallinaire que aguantava els ous que li havia donat la Mercè. L’home va cridar, davant l’imprevist, “ai! els meus ous!! Les gallines espantades van saltar a platea i tothom va començar a riure i a cridar. Al mateix temps abaixaven les cortines, atrapaven les gallines i la gent divertida aplaudia.

Allò que va ser una tragèdia va acabar en un gran èxit. La següent funció la van haver de modificar per exigència dels espectadors.

La Mercè va ser reconeguda com una gran actriu.