Primavera

Ja arriba la primavera
i jo estic a la tardor.
En ella tot és bellesa
i en mi ja neix el dolor.
L´artrosi vol impedir-me
sortir a rebre l’estació
mes, n´hi que sigui amb bastó,
jo vull poder-ne gaudir!
Vull sentir la seva aroma,
vestir-me dels seus colors
i sentir sa caloreta.

Obriré portes i finestres
perquè, si no puc sortir,
entri ella a casa meva.
Ella és musa inspiradora
i escriure, sí que ho puc fer.

Deixaré que la poesia
Impregni tot el meu ser,
penetrant fins els meus ossos
i així potser em curaré.
Que amb les portes obertes
cap i cor se´m ben omplenin
d´idees i sensacions,
que em rellisquin fins a l´ànim
i em retornin la il•lusió
de reviure en positiu
pugui o no pugui sortir. M.G.