Cor de pedra

a tots els fills de puta
que juguen greument amb els ideals de la gent, quan se suposa que ara, ara en democràcia vull dir, doncs s'hauria de respectar qualsevol punt de vista,
però no, no és veritat... els fills de puta continuen fent veure encara avui que aqui tot està bé (quina vergonya!!)

a salvador puig antich el van matar de manera cruel, però no ha sigut l'únic, n'hi han hagut d'altres... mmm, bé, fins aquí, m'estic posant com una moto

i amb això del samaranch... no cal parlar d'un fill de puta com aquest, va ser feixista i sembla que ningú ho recordi, quina vergonya nois!!!

ho sento pels insults, però és el què sento a dins
i ho dic jo que sóc nascut del 75, imagineu-vos doncs si ha canviat gaire tot plegat... no ha canviat res, tot continua sent una tapadera del puto franquisme asquerós

i permet-me naiade, que no sé si ets anarquista, però jo sóc independentista, i vull cridar ben fort :

catalunya lliure d'una vegada per totes!!
estic segur que seria viable...


naiade, és un poema molt sentit
i m'ha arribat tan endins
que ho havia d'expressar i treure-ho a fora

i gràcies a fidel, no sabia que havia proposat això


enhorabona naiade
i a continuar el llarg camí d'escriure


una abraçada ben literària

per aquests nostres ideals.

Domi

i d'altres igualment injustos i esgarrifosos no es poden esborrar de la meva ment, tot i que el teu poema escrit amb la sang d'una ploma ferida m'hagi remogut el vòmit per la ràbia de la impotència d'aquells temps que creia oblidats.
Gràcies Montserrat una abraçada

Lluís Cusidó

Cor de pedra o ja d'indiferència.

Recordem al passat "la força de un dictador".
Arè estem en el present "un caos total a mercè de qui i de que".
Cridem companys!... Som escoltats?

Al teu relat m'ha fet pensar, i jo amb dic son ells o jo.

Però si se que als mostres pensaments ens pertanyent, i tu Naiade poder-los reflectint-los amb pinzells i una tela, com també en una melodia, al escultor en una escultura, al escriptor en un llibre.
Almenys al que queda plasmat don fe a lo viscut "puc estar equivocat". !Qui pot tenir la veritat?
Que m'ho digui que almenys l'escoltaré.

Josep

és un relat poemat, que no sabria si dir poètic. Però això no desmereix la tasca, la feina, el sentiment que porta dins de les paraules de rabia i de dolor que varen obligar-nos a viure, injustament, i tu ens ho expliques com una experiència própia, vivida per tu, a les teves carns. T'ho sento com mol personal, mol a prop de la teva pell.

Felcicitats.

Ferran

Evidentment, és un poema molt sentit, que comença amb un clam molt expressiu i continua amb un raig de sentiment, d'acció, de referències a un moment molt concret, de denúncia davant la injustícia i d'una emoció que amara cada vers fins a commoure.

Un poema punyent, és clar, com un doll de ràbia davant la impotència de qui contempla l'abús.... que conclou amb una promesa des del cor i la memòria de qui no vol oblidar.

Un poema diferent a d'altres, em sembla a mi, però molt teu, Naiade.

T'envio una abraçada molt meva, tota per a tu,
Unaquimera

i preciós poema denuncia, que fa reviure aquells moments difícils de la dictadura, difícils per a nosaltres, per a ells va ser un petit detall sense importància, no varen tenir cap consideració, ni amb el noi, ni amb la família ni amb la gent del carrer, i si algun dia se sap la veritat de tot, ens cara ni així els caiuria la cara de vergonya. Penosa história, fabulós poema.

hem de deixar d'oposar-nos a les dictadures, a la pena de mort, al govern de la por, a la prepotència de qui ostenta el poder,...

Has fet un poema força emotiu, que treu tota la ràbia per la injustícia d'aquells fets.
La pel·lícula "Salvador", amb la seua magnífica banda sonora que era l'objecte d'aquest Melorepte, relaten com es va consumar aquell assassinat d'Estat. El teu poema ha estat un esplèndid colofó del Melorepte que ens va proposar en Fidel.