Què és la vida?

gràcies pel teu contacte de nou....jo també et vaig llegint mica en mica ...sense preses...què difícil és dir què és la vida....

una abraçada encaixada

fins ben aviat
joan

poema breu en que l'amor ho abraça tot i ens dona totes les respostes que no ens donaran els altres elements de la natura.

he llegit alguns dels teus últims poemes, puc veure tristor, enyorança.
Quan ens sentim així, és quan fem sortir el millor de dins nostre.

no sé pas què millor pot encarnar els altibaixos de la vida que la línia irregular de l'amor... Ben cert, no cal dir-ho!

El poema parteix d'un interrogant realment majúscul que, per moments, m'ha fet una mica de por i tot. A vegades, amb aquests títols, les expectatives resulten pretensioses, però no, de cap manera: el poema ha estat escrit a la mesura humana, i conté, sens dubte, una gran veritat: "sense amor, què és la vida?"

Una abraçada i gràcies per tots els teus comentaris, company/a!

v

amb que ens fas pensar sense voler amb la joia de la vida: l'amor.

Però la vida és escriure un poema, dialogar amb el mar, sentir la besada d'uns llavis malgrat que després es tornin de gel...
Vida, té quatre lletres, Viure ja en té una més, i com dic en un poema, potser és aquesta lletra més la que crea una certa incertesa davant de la vida sense amor. Sempre hi ha amor, de vegades ens equivoquem de cruïlla però sempre hi ha camí...
Ja sé que no té t'he donat una resposta, però és el que m'ha vingut a la ment...

Salut i amor.
onatge

Molt bona poesia! No es pot entendre la vida sense amor... Aquest està present en tots els nostres actes...

Quan preguntem a les coses belles i inanimades no trobem respostes, però si ho demanem a l'amor- que és el poder més gran que hi ha pels éssrs animats-les rebem, i jo dic: Visca l'amor!

Si no estimem que seria la vida. Qualsevol acte que fem està revestit d¡amor.
Felicitats

Domi

L'amor és font, riu i mar...
Felicitats pel poema i la troballa que representa!

M'alegra que t'agradessin els nanorelats en Dosis mínimes.

Una bona abraçada,
Uq

Bellesa al nostre voltant que ens gronxa, però l´amor, a més de formosor, té l´aliment, la tendresa que necessitem per viure.

Has escrit un poema molt bonic. Felicitats!