Molt graciós

i masa pedant, no et sembla Lluis.

El F.Arnau té mes classe qui tu, i no diu tant s xorraes com tu

I aquí em tens.
Pel que sembla. Acceptes que tenia raó, tot i que t'entossudeixes en tornar a cridar-lo, però tu sabràs el teu interès, jo duc menys temps que tu a relats, tu en saps més que jo de fòrums i bloc.
Però opino, ara que he observat la proposta de l'altre repte poètic, que està millor com ell ho fa, o com ho va fer en F.Arnau en les seves acotacions a les demandes del company onanista.
També em sembla fora de lloc que li diguis onanista "hel·lènic", qualsevol que ho llegeixi, que serà poca gent, pot interpretar que algú que du aquest nom en el seu nick hi està implicat. I si et fixes, el possible implicat, preveient la broma, ha recuperat el seu nick antic, d'abans d'entrar jo a relats.
No estic en contra del bon humor, però no estic a favor de les bromes, i/o comentaris, de gust dubtós i fàcil, i que per escrit no queden prou clares i que poden portar a mals entesos, com que algun relataire oblidi que existeix algú amb el teu nom... Lluís, en fi, tu sabràs company, cal ser diplomàtic, i ara no ho estic sent gaire, però ho intento, de veritat.
Procuro que el tarannà de rinxol sigui més interioritzat, tirant a místic si cal, ja que els seus pensaments venen d'una persona morta, que casualment es deia Lluís, i que aprofito per donar sortida, perquè crec que els seus pensaments i poemes, que aniré penjant, val la pena salvar, ni que sigui en aquestes pàgines cibernètiques.
Be, resumint, entenc les teves bromes, i les accepto.
Però no entenc les provocacions que fas a una persona que no mereix la nostra implicació emocional, i si la mereix algun dia, serà ell que se l'haurà guanyada, fent coses positives, per a ell, i per la pàgina en general.
En aquest sentit, la intervenció de la companya gypsy està més en la meva línia de pensament, compartida amb aquell a qui vull donar veu.

Per cert, el seu cap ple de rínxols eren allò que el feien més visible en ell, i quan ja descansava en el taüt, duia el cap amb una mortalla i un estol de rinxols sobre sortien per les temples, i aquesta imatge encara m'acompanya, junt amb aquell seu etern somriure confiat.

PS
Perdona la parrafada, espero que així coneguis millor que hi ha dins de rínxol.