No saps mai que et pot passar o si està bé el què estàs fen to el què vols fer, jo crec que aquesta és una de les millors coses de la vida: la sorpresa eterna, és una pel·lícula en la qual tu n'ets el protagonista i depèn de tu que canvii, que tingui un final feliç o no, però que mentre dura hagis fet el que has volgut fer...
et deixo el meu msn, ni que sigui per parlar i compartir idees :)
[email protected]

oh, m'agrada!!
i visitant el teu blog he vist que menciones la russian red
i m'encanta ^^
un petó.

encantada! haha
i me n'alegro haver encertat amb lo dels lax xd

has reflexat tant bé el q m'està passant ara x)

ai, aquest m'agrada molt

els teus relats em recorden als lax'n'busto, no sé perquè.
feia mil anys que no em passava per aquesta web i he caigut en el teu perfil. bons relats :)
un petó!

però com pot ser que un text tan curt i tan ambigu defineixi tan bé tot el que m'ha passat?

m'encanta

i tant.
he anat comprovant que hi ha moltíssima gent que hi cauria.
si et vols aprimar, fes-ho, però amb seny, més que res perquè acabaràs sent moooolt infeliç. i cada cop estaràs més lluny.
ànims maca :)

aiiiiight.
massa conformisme, nop?
pero també hi ha coses bones per aquí, es pot ser feliç i no només fixar-te en tot això.. també ho he vist en el poema :)

o és per no ferir-nos a nosaltres mateixos?

maco.

:(
què bonic.

no estiguis malament.. :(
a la vida sempre trobes algú, tar o dhora q et fa costat :)
muaa

kiaaah jo tb em sento així sovint :$
un petonàs, uapa :)

m'encanta.
really, m'encaanta :)