No vull caure-hi

Un relat de: *_raneta_*

Em trobo malament,
Em fa por caure,
Em fa por ser com una d'aquelles persones de les que tothom parla,
I les veuen com a malaltes.

No puc evitar mirar-me al mirall,
No puc evitar negar que sé el meu pes,
No puc evitar menjar poquíssim.

I sóc conscient del que faig,
tot i que encara no he fet res dolent,
però sé que sóc capaç de fer-ho.

Tinc por de caure en una malaltia,
la qual una de les seves característiques és que es molt dura.

Sóc baixeta i no ho puc canviar,
Però, tot i que la gent digui que no,
tinc els meus quilos de més, i això sí que ho puc canviar.

Un altre tema en el que estic perduda...


Comentaris

  • hilderoy | 07-02-2008 | Valoració: 10

    i tant.
    he anat comprovant que hi ha moltíssima gent que hi cauria.
    si et vols aprimar, fes-ho, però amb seny, més que res perquè acabaràs sent moooolt infeliç. i cada cop estaràs més lluny.
    ànims maca :)

  • Fes caure el teu NO[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-01-2008 | Valoració: 9

    És maco el text i amb respecte t'animo a fer caure el teu NO o potser sacs de NOES.

    Tinc por de caure... si hom cau s'aixeca. El NO limita. El SI avança.

  • jo també m'he sentit així...[Ofensiu]
    sophie | 26-01-2008 | Valoració: 7

    quan tenia la teva edat també em vaig sentir així, sóc baixeta i era rodoneta. Ara ja tinc 30 anys i segueixo sent baixeta, però sense deixar de cuidar-me tots aquests anys he aconseguit estar bé, i feliç de saber que vaig estar a punt d'entrar en un mon d'on no se com n'hauria sortit, demana ajuda si ho necesites, ningú te la negarà.

    saps una cosa? amb els anys aprens a estimar-te tal i com ets i si t'estimes i et cuides et veuras estupenda. No et deixis enganyar per aquests cànons de noies super primes, tu no ets així, i de ben segur que tens altres qualitats molt bones!!! estimat i serás feliç!!! Sort!


  • jo també m'he sentit així...[Ofensiu]
    sophie | 26-01-2008

    quan tenia la teva edat també em vaig sentir així, sóc baixeta i era rodoneta. Ara ja tinc 30 anys i segueixo sent baixeta, però sense deixar de cuidar-me tots aquests anys he aconseguit estar bé, i feliç de saber que vaig estar a punt d'entrar en un mon d'on no se com n'hauria sortit, demana ajuda si ho necesites, ningú te la negarà.

    saps una cosa? amb els anys aprens a estimar-te tal i com ets i si t'estimes i et cuides et veuras estupenda. No et deixis enganyar per aquests cànons de noies super primes, tu no ets així, i de ben segur que tens altres qualitats molt bones!!! estimat i serás feliç!!! Sort!


  • Lluita[Ofensiu]
    Clar de lluna | 25-01-2008

    L'anorèxia i la bulimia és un "clic" al cervell. És molt important que tu te n'adonis, però si et sents apurada demana ajuda perquè sola és molt difícil sortir-se'n! L'homeopatia va molt bé. Pensa que superar-ho i deixar que aquest tema deixi de ser el centre de la teva vida és essencial i un descans. De totes maneres, no és un camí gens fàcil ni agradable. Espero de tot cor que ho superis, doncs la vida és meravellosa i aquestes malalties només són una distorció infernal d'aquesta. Endavant!

  • escenciadetaronja_ | 25-01-2008

    No hi caiguis! Si realment creus que et sobren uns quilos, fes regim (controlat!), però no deixis de menjar!
    Saps? Jo també penso el mateix que tu, i també em veig capaç de caure-hi... Però no ho hem de fer!!
    ;)

Valoració mitja: 8.67