Viu tranquil

Ben segur que enmig del soroll,
es poden trobar notes de musica;
i allà on et rodegi gent crispada,
hi haurà un somriure càlid,
i en el temps perdut,
hi ha les reflexions mes serenes.

Avet

El teu poema ofereix un punt de reflexió: la felicitat i la pau neixen de dins nostre, no venen oferts pels elements exteriors... és qüestió d'escoltar-nos i trobar-nos-les!

T'envio una abraçada tranquil·la, de les que no tenen pressa i es prenen tot el temps que cal per gaudir-la,
Unaquimera

aiiiiight.
massa conformisme, nop?
pero també hi ha coses bones per aquí, es pot ser feliç i no només fixar-te en tot això.. també ho he vist en el poema :)

Sí, realment la pau és a tot arreu. Que díficil que resulta a vegades veure el que tenim devant nostre i tant a prop. Sempre mirant lluny per trobar allò que ens fa falta, quan el més assenyat és mirar dins nostre! No és res més que un viatge dins de cadascun de nosaltres el que ens fa falta!

Un petó

Nit d'Estiu

esperançador pel ritme de vida que ens toca portar, trobar pau en un mateix és molt important!

Crec que tens raó. La pau no és consequência de l'entorn sinó que sorgeix d'allà dins i transofma el que ens envolta, fins i tot les tribulacions. Com tot allò que és valuós, és un aprenentatge lent i cal paciència, però els fruits són dolços.
Un poema que ho explica de meravella.
Una abraçada

Quin bon grapat de consells, d'aquells que cal tenir ben present. Però clar, tu, a més d'aconsellar, ho fas amb la gràcia d'uns versos plens de ritme i de cadència. "Enmig de la merda també hi pots trobar pau", i tant. I és que la pau, hom la porta a dins o no la trobarà enlloc. M'ha encantat, aquest poema. Dels millors que he llegit últimament.