Intentant...

Un relat de: hilderoy

Avui m'he despertat sense saber per què, sense tenir-ne cap motiu, cap empenta. Però m'he despertat, i suposo que això ja és un bon motiu. M'he mirat al mirall, la mateixa de sempre, aquell esguard que m'observa, la capsa que ofega el meu interior. I inconscientment he notat que aquest serà un dia com qualsevol altre...
Algun dia d'aquests ha de passar alguna cosa... alguna cosa que em fagi despertar, que em torni a la realitat.
Mentrestant, vago pel món com una ànima sense destí... intentant que la vida em somrigui i que jo li pugui tornar el somriure... intentant que els meus sentiments em portin cap a on sempre he desitjat... intentant ser jo mateixa, intentant fer petons de veritat, intentant viure la vida tal com la vull viure, sense mentides ni falses paraules.
És difícil, n'he d'aprendre. És irònic haver d'aprendre a ser tal com sóc... no creus?

Comentaris

  • indefinida | 07-02-2008 | Valoració: 10

    La veritat és que sí, que és irònic que haguem d'aprendre a ser tal i com som, però amb aquest poema estic segura que ja en saps més que abans.

    Petons.

  • Intentant[Ofensiu]
    Mery_Chan | 18-07-2007 | Valoració: 10

    Moltes vegades, quan em miro al mirall, penso el mateix...

    Ho has sabut plasmar molt bé... el dessig de fer alguna cosa amb tu, de coneixe't...

    Mai ens acabem de conèixer... és irònic, cert.

    Petons!

  • Veritat[Ofensiu]
    Hannah | 11-06-2007 | Valoració: 10

    Si que és paradoxa haver d'apendre a ser un mateix!
    Però això ens ho va ensenyant la vida, mica en mica i sense presses, pas per pas.
    Ser un mateix és el que hem d'apendre i ens pot costar molt o poc, però la meta és arribar a ser nosaltres mateixos, la nostra essència, la nostra persona. TU

    M'ha agradat molt squest relat.

    Un peto de Hannah

  • trucido | 18-05-2007

    d'aquest text, en tant que molt bo tot ell, em quedo amb aquesta part:

    "Mentrestant, vago pel món com una ànima sense destí... intentant que la vida em somrigui i que jo li pugui tornar el somriure..."

    a vegades ens trobem gent que en un moment d'eufòria criden que la vida és una merda i tot allò... la vida és, simplement... arribarè el moment en el que creuràs haver trobat el teu destí, i podràs somriure-li a la vida, i besar-la, i estimar-la... i aquest moment es perdrà, i tot tornarà a ser com abans... i aquest moment en el que vas somriure tornarà un altre cop... i volta enrere... ciclic diuen... però com es diu... força i endavant... no rendirse mai... díficil, díficil, però a aquesta puta vida li hem de possar una mica díficil el que ens acabi de fotre del tot, no?

    gracies, saluts...

  • molt cert..[Ofensiu]
    betixeli | 18-05-2007

    Tens tota la raó del mon. La vida ens obliga a oblidar qui som per entrar a formar part d'aquest gran teatre on el vencedor és qui més s'amaga, qui fingeix millor o qui troba millor màscara...el teu text m'ha fet pensar.. gràcies.

  • En determinats moments...[Ofensiu]
    aiguasalada | 09-05-2007

    cal tenir molta força de voluntat el mati de cada nou dia, agafar empenta i mirar de cara al mirall i també a la vida...
    Així podem esperar amb certa il·lusió els somriures de la gent, de la vida i, fins i tot, els propis...
    Ells et donen les ganes de viure, d'aprendre tot el que s'ha d'aprendre, de qui s'ha d'aprendre i tirar endavant.
    En algun moment tot canvia, tot es veu diferent i podem, per fi, gaudir del que ens envolta.
    Un plaer llegir-te.
    T'envio una càlida abraçada de la meva
    aiguasalada

  • Yuna | 09-05-2007 | Valoració: 9

    Crec que mai ens arribem a conèixer, sempre hi ha situacions, que un moment o altre ens sorprenent de nosaltres mateixos, però de totes formes, troba el camí i seguir-lo, compensa.

    Txell

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de hilderoy

hilderoy

10 Relats

64 Comentaris

15141 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Cuéntame historias de un tiempo perdido,
deletréame segundos que no exisieron
saboréalos para que no puedan desaparecer
y si acaso lo hacen,
guarda siempre un trocito de su existencia
y podremos entretenernos tardes de octubre
leyendo, recordando, y jurando no volver a olvidar jamás.