Cercador
Poema
Un relat de: hilderoy- Compartir:
Em noto viva
i en silenci,
espero el moment
en què pugui cridar.
Com algú va dir,
hi ha molts camins,
i vull provar-los tots...
A voltes, somiant una és més feliç.
A cops, em sento sola
però sé que no ho estic:
compto amb el meu cor,
en això no sóc com altres.
Tinc ànimes que guien
el meu esperit amatent.
Sé que estan al meu costat,
i amb elles, demà m'atreviré a ballar.
Comentaris
-
Un bon poema jeje[Ofensiu]diesi | 05-02-2007 | Valoració: 10
He rebut el teu comentari i m'he decidit a passar per aquí, ja que feia temps que no llegia res teu...
És un poema encoratjador, últimament estic una mica trista i potser m'ha animat i tot. Felicitats :P.
1 petó des de malgrat!
b#NaT#b -
merci[Ofensiu]Rogal Mar | 02-02-2007 | Valoració: 9
merci pel comentari. El tema amorós no es dels meus, però m'ha sortit bé. En canvi el teu poema es senzill i parla de un bonic tema.
Espero que en fagis més.
Per cert a mi em diuen Bartolo per el segon cognom!!!! -
Hola Marta...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 24-11-2006 | Valoració: 9
M'ha agradat molt aquesta poesia, plena de llum cap el demà i amb la confiança dipositada en el cor, el teu, i el dels que t'envolten.
Felicitats i segueix escribint. Ho has molt bé.
Una abraçada -
M'ha agradat.[Ofensiu]Arbequina | 23-11-2006
I quan he llegit la teva edat, encara l'he trobat millor. Sembla mentida que escriguis tan i tan bé. Jo ara no faig res gaire interessant o que valgui la pena, però és que fa onze anys no sabia ni trenar una frase.
En fi, felicictats, m'has sorprés molt gratament.
Una abraçada, segueix així.
Arbequina.
Valoració mitja: 9.4
l´Autor
10 Relats
64 Comentaris
16938 Lectures
Valoració de l'autor: 9.71
Biografia:
Cuéntame historias de un tiempo perdido,deletréame segundos que no exisieron
saboréalos para que no puedan desaparecer
y si acaso lo hacen,
guarda siempre un trocito de su existencia
y podremos entretenernos tardes de octubre
leyendo, recordando, y jurando no volver a olvidar jamás.