M'alimentava dels colors

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Tant m'alimentava dels colors
De tu,
Que el buit arribà com un tren impuntual:
De sobte,
A temps per ser perdut.

I ara els colors s'han acabat,
I jo, moro de fam,
(de tu)
Esperant en blanc i negre un tren
Que ja no vindrà.

Comentaris

  • hilderoy | 22-03-2009 | Valoració: 10

    oh, m'agrada!!
    i visitant el teu blog he vist que menciones la russian red
    i m'encanta ^^
    un petó.

  • LA VIDA DE COLORS[Ofensiu]

    COM DEIA UN BON ENTÈS "NADA ES VERDAD NI ES MENTIRA, TODO ES DEL COLOR DEL CRISTAL CON QUE SE MIRA" OI?

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 24-02-2007


    Dius tan em tan poques paraules
    Trobo que l'estat anímic té molt a veure amb la percepció dels colors. M'ha agradat.

    Salutacions de Naiade

  • Emocionat![Ofensiu]
    angie | 18-04-2006

    I emocionant!. Un tren en blanc i negre, buff... una imatge poètica que ho resumeix tot.
    L'estat d'ànim l'associem als colors i la gent que ens envolta ens nodreix d'ells (el títol, molt bo!). El blanc i el negre, són totalment contradictoris, doncs un és la suma de tots els colors i l'altre l'absència de tots ells...

    M'estic enganxant als teus poemes i no sé trobar-ne pegues...

    angie

  • gens descolorit[Ofensiu]
    vitrall | 16-04-2006

    M'agrada molt aquest ús dels colors per descriure el sentiment de pèrdua. Hi ha implícit el pas de la llum a la foscor, de la plenitud a la buidor.

  • preciós![Ofensiu]
    glauca | 06-03-2006 | Valoració: 10

    Jo també me'l emporto a preferits, me'l deixaré a prop, on deixes les coses que t'agrada tenir a ma, les coses que sents properes.
    Gràcies, Sergi.

  • és tristet[Ofensiu]
    rumbdellop | 08-12-2005 | Valoració: 9

    però m'ha agradat.
    em kedo amb el tros d'"espero en blanc i negre". ;)
    et cntinuaré llegint.

    sort

  • D'una melangia infinita...[Ofensiu]
    ROSASP | 06-12-2005

    Quin joc de paraules i de colors més intens. Dóna la sensació d'esvair-se tot lentament, xuclat per mans buides i ombres tenebroses.
    La imatge del tren és colpidora, quan passa freda i ennegrida un lleu traç gairebé invisible es dibuixa a la mirada.
    Trist, tendre i nostàlgic...

    M'ha fet esborronar, me'l enduc a preferits!

    Una abraçada!

  • jacobè | 06-12-2005

    Pèrdua
    Buit
    Esperar en blanc i negre

    M'agraden els poemes breus, com aquesta anyorança a uns colors que ja no hi són

  • m'encanta...[Ofensiu]
    Equinozio | 06-12-2005

    ... aquesta poesia. No se. És molt breu i intensa.
    Deixa un regust de vida i amor.

    Equinozio

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: