un cop més

Miro per la finestra i veig el món. Refugiat a casa meva, perquè avui el meu pensament no té gaires ganes de sortir. Es vol enclaustrar entre les seves quatre parets, fent-se presoner d'ell mateix, pensant que ell es l'únic que decideix. Posant-se massa responsabilitat.
Observo, penso i torno a observo. Per uns moments m'endinso en la profunditat d'unes sensacions agradables que em vénen al cap. Mil.lessimes de segons que em sembla acariciar la felicitat, però se m'escapa un cop més.