Plou?

Un relat de: Abs

Sota els colors del paraigües la pluja no mullava. Eren només gotes de desembre que quedaven enganxades en una teulada feta de somnis. Sota la petita caseta l'aigua amb gust de sal tampoc lliscava per les galtes, que en aquell moment eren d'un to vermell pujat.
Es veia reflexada en totes i cadascuna de les basses que feien de mirall al cel. Ja no era aquell petit vaixell de paper a la deriva, ara havia trobat el nord, o depèn de com es miri, l'havia perdut per sempre.

Va sortir el sol, i els colors encara eren més vius.
Un somriure es va deixar entreveure enmig dels primers raigs de llum.

Comentaris