llàstima que poc esperançador

no és possible... esborrar un passat, 4 trobades, masses núvols, poc sol, i com diu la cançó, tras varios tekilas las nubes se van pero el sol no regresa....

M'agrada molt el poema, és curt però expressa molt bé el que alguns sentim

... i per tant no acaba, mai ha sigut flama, si més no, no vertadera, només potser ilusoria o imaginària...

Un tros de gel no pot encendre flames.

... bonic equinozio ;) voldria saber sobre quina pell escriuries tot això...

Petons

Llàstima de l'últim erets...

simplement m'he llegit aquest "relat" perquè m'ha impactat el seu títol... jo súbdit? jajajajaja no no no i no! soc un ciutada i ho continuaré sent, a ser possible ciutadà català, però sempre ciutadà, lliure

... molt apassionat i ple de foc, com ho son aquests moments tant intensos;)

PD: llàstima que no poguem dormir i llevanros junts, abrassats... :p

.... m'encanta!!!!!! està molt bé la veritat, sobretot pel fet que dos homes es casin ;)

... malament. Expresses força bé el que realment sents tot i que pel meu gust li falta algu...

Pel que fa al contingut, realment estàs segur que l'altre s'equivoca? i no ets tu qui t'equivoques? intentant lluitar contra sentiments que com has dit et farien "canviar de gènere"? metàfora que, per cert, no la trobo gens encertada ni represenativa, ja que el fet de sentir-te atret per algu com tu, no implica canviar de genere...

Petons

...bona! m'ha agradat molt la poesia, sobretot la metàfora "banyar els teus boscos guardats en boles de cristall"

Felicitats, es una garn metafora ;)

PD: pethenis gia ena fili?

...bona! m'ha agradat molt la poesia, sobretot la metàfora "banyar els teus boscos guardats en boles de cristall"

Felicitats, es una garn metafora ;)

...és molt bo, senzill però intens i molt bonic, tot i que trist, felicitats!

...bo. M'ha agradat molt, és un crit total a la llibertat i realment m'ha emocionat!

Potser hauria intentat canviar la paraula "persona" per un altre sinònim, ja que etimològicament, en llatí, persona era màscara, i no m'acaba de sonar molt bé... Tot i això et felicito, es preciós

senzillament increible! M'ha encantat, sobretot:

"Qui no abraça una il•lusió
amagada entre les portes
dels abismes."

Petons