Cercador
Sigues valent...
Un relat de: guimazPer què em deixaves somiar despert?
Per què alimentaves els meus somnis?
I per què ara em dius que tot allò
no eren més que somnis irrealitzables?
Creuaria el desert per portar-te
el diamant més gran i brillant,
nedaria per tots els oceans
fins trobar l'Atlàntida per ensenyar-te-la,
robaria estrelles en la nit mes fosca
perquè il·luminessin els nostres cossos
i fins i tot aprendria a volar
per anar a on ets tu.
Des de que et vaig conèixer
no he parat de pensar en un futur,
esbossat en llapis per a nosaltres,
m'he tornat vell al teu costat
imaginant en pocs minuts
una eternitat al teu costat.
No neguis, per favor, el que tu també has somiat,
reconeix que m'estimes i lluita
mil batalles contra la Raó
fins que aconsegueixis guanyar-la.
Pensa! Crida! Allibera't! Coneix-me!
I després, si no m'estimes o
no ets capaç de demostrar-ho,
rendeix-te, que jo també ho faré,
però no et neguis, no em neguis,
no ens neguis... una oportunitat.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- D’allò que t’empenedeixes
- Una mica més de vida, un últim petit somriure
- Has guanyat, he perdut!
- El que ets i el que vull ser
- Llàstima que no pugui odiar-te
- Mil nits oníriques, però cap perfecte sense tu
- Un altre somni d'una altra nit d'estiu
- Ser Hermes, només per una nit
- Sigues valent...
- Agafeu les armes! Ressorgeixen les creuades
- Sense tu, tot és blanc, negre o gris
- El que la Realitat no és capaç d'aturar
- Esbossem un possible futur per a nosaltres dos
- Jo sol, lluitaré per tu!
- A tu? A ell? O a ningú?