Sigues valent...

Un relat de: guimaz

Per què em deixaves somiar despert?
Per què alimentaves els meus somnis?
I per què ara em dius que tot allò
no eren més que somnis irrealitzables?

Creuaria el desert per portar-te
el diamant més gran i brillant,
nedaria per tots els oceans
fins trobar l'Atlàntida per ensenyar-te-la,
robaria estrelles en la nit mes fosca
perquè il·luminessin els nostres cossos
i fins i tot aprendria a volar
per anar a on ets tu.

Des de que et vaig conèixer
no he parat de pensar en un futur,
esbossat en llapis per a nosaltres,
m'he tornat vell al teu costat
imaginant en pocs minuts
una eternitat al teu costat.

No neguis, per favor, el que tu també has somiat,
reconeix que m'estimes i lluita
mil batalles contra la Raó
fins que aconsegueixis guanyar-la.

Pensa! Crida! Allibera't! Coneix-me!
I després, si no m'estimes o
no ets capaç de demostrar-ho,
rendeix-te, que jo també ho faré,
però no et neguis, no em neguis,
no ens neguis... una oportunitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer