Cercador
Llàstima que no pugui odiar-te
Un relat de: guimazEn el immens món dels desigs
acostumats estem a demanar
bonics somnis irrealitzables.
Però jo només demanaria esborrar-te
dels meus més íntims pensaments,
fer-te fora fins i tot del meu inconscient.
Agrairia no haver-te conegut,
no haver-te obligat a coneixe'm.
Suplico, perdent el meu honor,
tornar enrera per canviar un instant,
uns segons, de la meva vida.
Mai t'he estimat i segurament,
mai t'estimaré,
gràcies als teus titànics esforços segurament,
mai et veuré,
i per definició no he pogut, no puc i segurament,
mai odiar-te podré.
Comentaris
-
Sol_ixent | 12-12-2006 | Valoració: 8
Fa poc he experimentat una sensació i experiència igual que la que retrates en aquest relat! (Suposo que tu tanmbé, no?)
Estic, per tant, totalment d'acord amb tu!
Salut i endavant!
Sol_ixent -
Mai ha començat...[Ofensiu]guimaz | 02-10-2005
... i per tant no acaba, mai ha sigut flama, si més no, no vertadera, només potser ilusoria o imaginària...
Un tros de gel no pot encendre flames. -
S'acaba[Ofensiu]xyuok | 02-10-2005
No et preocupis, aquest poema ja és només la espurna de una flama apagada. Ni viva, ni bonica, més aviat debil i sense esperança. Busca odis que t'inspirin més.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- D’allò que t’empenedeixes
- Una mica més de vida, un últim petit somriure
- Has guanyat, he perdut!
- El que ets i el que vull ser
- Llàstima que no pugui odiar-te
- Mil nits oníriques, però cap perfecte sense tu
- Un altre somni d'una altra nit d'estiu
- Ser Hermes, només per una nit
- Sigues valent...
- Agafeu les armes! Ressorgeixen les creuades
- Sense tu, tot és blanc, negre o gris
- El que la Realitat no és capaç d'aturar
- Esbossem un possible futur per a nosaltres dos
- Jo sol, lluitaré per tu!
- A tu? A ell? O a ningú?