En Pol i en Jordi es casen

Un relat de: JESUS

Mai a la vida he escrit un diari, però l'any passat una amiga me'n va regalar un per Nadal. Vaig pensar que mai el faria servir o que, com a molt, el podria utilitzar per a fer anotacions diverses. Però vet aquí que la meva vida va fer un canvi brutal i vaig tenir una enorme necessitat de deixar constància d'uns mesos que acabaren amb la meva pau.
Dissabtte 9 d'abril de 2005. Porto un embolic a sobre que és massa. En Jordi em va demanar fa uns dies que si em volia casar amb ell. Jo encara no ho tinc prou assumit...
I ara què faig? Com sortir d'aquesta? Li vaig comentar a ma mare i ella, que és prou conservadora però que intenta entendre el per què "Déu em paga la meva bondat amb un fill gai" em va acabar dient que si erem prou discrets seria bo que ho tinguessim "tot en regla", que "mai se sap que pot passar". Evidentment no li vaig dir que el que en Jordi volia era un casament ben ensucrat. I no exagero pas, que es va agenollar enmig del restaurant i davant de la cara de sorpresa de l'auditori (que només volia un sopar íntim i no un espectacle retenyit de rosa), em va oferir un anell, s'ha de reconèixer, d'allò més maco, (malgrat que suposi quedar-nos segurament sense vacances). Va ser llavors quan va fer la fatídica pregunta: "Et vols casar amb mi Pol?". La cara de terror que vaig posar va ser majúscula. El món es va aturar de cop, tot em donà voltes... Jo, casat! Si en aquell moment m'haguessin proposat còrrer una marató l'hagués guanyat de ben segur!
Em va costar molt reaccionar. Finalment, i acompanyat d'una ganyota indescriptible, li vaig suggerir que tornés a seure, i això va ser l'inici de l'ensorrament del meu món, d'un món conegut que estimava i que mai ja no tornarà...
No vaig poder continuar amb el sopar quan vaig veure la cara de tristor que va posar davant la meva reacció. L'hagués matat! Sap perfectament que si em posa cara d'anar a plorar li diré a tot que sí. Aaahhh! I llavors es va tornar a aixevar i en nom de vés a saber què (va quedar ben palès que no en nom de la discrecció), va seguir la seva funció particular. L'auditori va escoltar llavors en un perfecte i clar català:
"M'ha dit que SI!"
M'hagués agradat ser estruç, fer un forat al terra i amagar el cap. Tothom va aplaudir... Maco, eh? No, òndia! Que uns turistes japonesos em varen encegar amb els seus flashos!
D'un sol glop em vaig empassar la copa de vi que tenia. Vaig sonriure hipòcritament a l'improvisat auditori i, ple de vergonya, vaig acabar dient un tímit "gràcies". Vaig seure tot mirant de refiló la porta de sortida amb unes temptacions immenses de fotre el camp. Quan de temps es trigaria a perdre's pels carrers d'aquesta ciutat amb nocturnitat i traïdoria?
Dijous 21 d'abril de 2005. Al final de tot es va acabar mosquejant! Ja saps estimat diari que jo me l'estimo molt a en Jordi però per a mi, una boda és el màxim en el que a costum heteros estúpids hi ha al món! I a sobre una baralla! Va augmentar la tensió durant uns dies i vaig acabar esclatant quan es va atrevir amb la seva famosa frase, famosa perquè és la que utilitza indiscriminadament cada cop que ens barallem (sigui perquè no em vull casar amb ell o perquè no neteja prou bé les paelles, tant se val): "A tu el que et passa és que no vols sortir de l'armari, t'agrada anar de "machito" per la vida..." El darrer cop que em digué això li vaig acabar espetant ple d'enuig: "Tu no vas sortir de l'armari, tu el vas cremar!"
Ai si hagués tingut un pèl menys de paciència! La història de sempre... Sóc gai, però no m'agrada ballar, no tinc la famosa "ploma" i m'agrada ser masculí. I això en Jordi no ho entén. Una vegada jugant a disfressar-nos em vaig negar a vestir-me de cabaretera... Si hagués matat a sa mare amb tortura inclosa, m'ho hagués perdonat molt abans. Però això és una altra història.
En Jordi cuida de mi d'una manera que cap altre ha fet mai. Per això, sabent que era l'home amb qui volia estar per sempre més; després d'una nit d'imsomni em vaig decidir a dir-li el "si" definitiu.
Dimarts 3 de maig de 2005. Estimat diari: Per què nassos no aprenc a tenir la boca ben tancadeta? Jo era un noi feliç, amb l'home de la meva vida al costat, els pares més comprensius del planeta i el gat més carinyós per mascota... I comencen els preparatius.
En Jordi em va dir que estava fent el llistat dels seus convidats i que en parlaríem quan plegués de la feina. Jo vaig creure que havia de fer quelcom semblant, aixi que vaig començar un llistat que just s'aturà al convidat 54 (el meu veí que, per cert, és l'encarnació de l'amabilitat absoluta).
Dimats 17 de maig de 2005. En Jordi em va portar un llistat amb 255 persones! "Collons!", va ser tota la meva resposta. I vam tornar amb allò de sempre: "Que haig de sortir de l'armari", "que què nassos fa el veí a la llista..."
Vaig acabar a la cuina prenent-me un parell d'aspirines. En Jordi, encara ben enfadat amb mi, em va seguir per a saber què feia. M'ho va preguntar amb tanta fredor que vaig acabar esclatant tot dient-li: "Mira gai incomprès, em prenc dues aspirines però tu tranquil, que són aspirines gais" Reòndia d'home!
I va començar a plorar... Se'n va anar al llit amb un mocador i es va abraçar a un peluix que porta un llacet amb la bandera gai... evidentment escollit per ell. Però jo no puc veure un home plorant, i si és en Jordi... és que el món se'm cau a trossos!
Vam acabar fent l'amor just quant li vaig dir que em semblava meravellosa l'enorme quantitat de gent que pensava convidar. Hi havia cap altra opció?
Vaig anar a empenyorar l'anell d'or de la meva primera comunió. No és que em donessin gaires diners, però tenia que comprar un maleït anell per a en Jordi. I és aquí on topem amb una altra d'aquelles coses que té ell i que a mi, particularment, em treu de polleguera: Sempre que he intentat donar-li una sorpresa ho ha acabat descobrint. No sé com s'ho fa, però evidentment a veure qui és l'espavitat que li posa banyes, perquè de ben segur que m'enxamparia tot just quan obrís la porta de casa amb el tercer en discòrdia. Seria culpable, això si, però sense haver tingut temps de gaudir-ne.
Vam quedar per a fer un cafè a l'hora d'esmorzar i tot somrient com un babau em va dir allò de: "Vens d'encarregar el meu anell, oi? Però que maco que ets quan vols!"
Em vaig prendre el cafè amb mala cara, i ell va canviar la seva alegria per tristor. Jo vaig intentar per una vegada fer-me l'ofès. Ja em donava igual la seva decepció. Però llavors mig va començar a plorar davant la meva indiferència. I jo em mosquejava més i més tot pensant: "Com comenci a fer una de les seves escenes en aquest bar em decideixo i li poso lbanyes, però amb una dona, que fa més mal!" Al final, vaig acabar cedint tot reconeixent que m'havia enxampat de nou, i tema solucionat.
I mentre el malson continúa que continuaràs, el pressupost augmenta que augmentaràs. I els meus nervis, com els nostres estalvis, a punt de la falliada total.
Anem a veure, si un home agafa a un altre de la mà davant d'un conseller municipal que els casa i hi ha per testimoni tres-centes persones, crec (humilment, és clar) que queda ben patent que es tracta d'una boda gai, no? Doncs no, res més lluny! Que en Jordi volia posar una catifa amb els colors de la bandera de l'arc de Sant Martí a les portes del consistori! Jo li vaig dir (quan vaig aconseguir sortir del meu al.lucinament) que deixès de fer apologia del mal gust, que això hauria d'estar contemplat al codi penal. No cal dir que es va mosquejar... I després de molt tira i arronsa li vaig acabar dient que estava "entusiasmat" de casar-me... portant una corbata amb la bandera gai!
Dijous 2 de juny de 2005. Je! I a sobre la nova llei que ens permet casar-nos contempla la possibilitat de l'adopció. Per damunt del meu cadàver! Em nego a traumatitzar un pobre nen tot ensenyant-li les fotos del maleït enllaç. Que portar una corbata amb la bandera de l'arc de Sant Martí pot ferir la sensibilitat de qualsevol!
Senyor Zapatero: Que la nova llei que ens atorga plena igualtat és un avenç importantíssim.Milions de gràcies però sis plau... Faci ara algunes lleis que millorin la qualitat de vida dels heteros, que la majoria que conec sempre fan mala cara. Li suplico, no li doni més idees al meu xicot, jo li estaré eternament agraït.
L'altra nit, després d'unes copes de més, em va confessar que havia vist uns calçotets "d'allò més monos per a la nit del casament, on es podia llegir: "Gay just married". Jo vaig creure que perdia el seny.
Dissabte 25 de juny de 2005. Estimat diari, no tinc personalitat, no tinc amor propi, he perdut la dignitat. Li vaig acabar dient a en Jordi que portaria els famosos calçotets el dia de la boda. De vegades em dóno fàstic.
Farà cosa d'uns dies es va agafar una tarda lliure per a anar a comprar el vestit. I mira que tenim amics, que podria haver escollit entre un ventall de més de trenta persones... Va anar amb ma mare. Me'ls vaig mirar amb indiferència just quan em donaven cadascú un petó a cada galta i em digueren tots dos alhora, estil duet Pimpinela, allò de: "No tornarem sense haver escollit el vestit ideal, si se'ns fa tard sopa sense nosaltres." Vaig saber llavors que tenia un bon grapat d'hores de llibertat total.
"Ho faré", vaig dir just tancant la porta. Vaig mirar al terra on el gat semblava que rèia, que es burlava d'alguna manera. Segur que no poden riure? M'estava tornant boig... Vaig apagar els llums del passadís. Vaig servir-me una copa de vi i vaig jeure al sofà a escoltar un disc de jazz. Necessitava, per uns moments, gaudir de tranquilitat.
Tinc por, molta por. Que m'agrada tenir-ho tot ben controlat, i que en Jordi ha perdut el seny amb això de la boda! Jo dormia al sofà quan va arribar, a les dues de la matinada! Curiós, eh? La seva mirada era d'allò més enigmàtica i el seu alè feia pudor a cervesa. Ma mare i aquest quan decideixen marxar junts són una combinació explosiva. Ens vàrem ficar al llit mentre una pregunta em donava voltes i més voltes
al cap: "Qui dels dos ha gaudit més aquesta tarda, ma mare o ell?"
I passaren els dies, i la data s'apropa més i més... I jo em trobo, sense voler-ho, en mig d'una dieta a base d'amanides i sucs que em mata de gana per moments. És l'última d'en Jordi: Vol aprimar-se una mica abans del casori. Em diu sempre que vol estar ben guapo per a mi i amb això ja tenim el xantatge emocional ben lligat. Fa dies que ja no remugo, li dic a tot que si i miro de no pensar-hi gaire.
Dijous 7 de juliol de 2005. Estimat diari. Avui he fet una cosa que en Jordi trigarà en perdonar-me. Jo ja li he dit que no era el que semblava, que li podia explicar, que no esperava que vingués tan aviat del gimnàs... Ens ha enxampat, a mi i al gat, fruint del plaer de menjar una pizza quatre estacions. Jo... sóc dèbil. Em moria per un menjar més calòric. En Jordi m'ha acabat dient que no es bo tenir secrets en una relació de parella, i jo li he contestat, ben sorprès, que era impossible amagar-li res. Ha sonrigut i m'ha dit que acabaré sent un panxut i deixarè de ser l'home més atractiu del món. Jo li he fet l'ullet tot dient-li: "No puc competir amb l'home més guapo... però em puc casar amb ell." Mentre el traidor del gat ha fugit a sota el llit, això si, amb un bon tros de pernil a la boca!
Estimat déu: No sé si existeixes però en tot cas no em tinguis present aquestes cursileries anteriors, no sóc conscient del que faig. Vaig molt estressat.
Divendres 8 de juliol de 2005. Avui ens han regalat un "Tintin" de cartró-pedra de tamany natural! M'encanten els còmics d'Hergé. Sóc l'home més feliç del planeta. El gat s'ha ensumat el regal durant una bona estona i en Jordi s'ha quedat bocabadat. Per una vegada m'alegro bojament de tot aquest projecte!
Dissabte 9 de juliol de 2005. Aquesta tarda he anat a comprar el meu vestit. He escollit un d'un color gris fosc molt elegant, sabates negres sense puntes i una camisa en tons clars. Ha estat estrany, just quan he sortit vestit de l'emprovador he sentit un entusiasme desconegut. Serà que vull casar-me?
Dissabte 30 de juliol de 2005. Si, si, si! Em vull casar amb en Jordi. No m'ha volgut dir en cap moment on aniriem de viatge de noces... fins avui. Marxem a l'illa de Pasqua (Rapa Nui), Xile!
Dissabte 20 d'agost de 2005. Ahir va ser el gran dia. Els nervis em dominaven i en Jordi es va fer esperar uns cinc minuts. Va ser etern! Finalment va arribar: Vaig tenir davant meu l'home més guapo del planeta, i es volia casar amb mi! Em vaig emocionar i en Jordi al veure'm així no va parar de riure.
A mi em semblà el riure d'un àngel.
Diumenge 21 d'agost de 2005. Els recordatoris de l'enllaç els vaig escollir jo... no portaven la bandera de l'orgull gai enlloc.



Comentaris

  • He rigut molt![Ofensiu]
    EnricMadrona | 07-10-2011 | Valoració: 10

    M'agrada la tensió entre el Pol que no necessita reivindicar-se contínuament i el Jordi que viu en contínua creuada. Surt el tema de les convencions: una parella gai és subjecte de les mateixes convencions que una heterosexual? El personatge de la mare que és recurrent en els teus relats sempre m'ha fet gràcia per l'acceptació del fill i per voler-lo dur als esquemes de les relacions heterosexuals. Particularment penso que els gais son homes com els altres i per tant poden sentir i voler el mateix, es a dir que la conformitat o la rebel·lia davant les convencions socials no tenen per què ser diferents de les dels heterosexuals. Es comprensible que el Pol cedeixi: això passa en qualsevol relació que duri i val la pena si hi ha amor i em sembla que es per això que el Pol acaba emocionat pel casament.

    El teu relat té la tensió necessària per mantenir l'interès. Li dones un ritme viu. És ple d¡un gran sentit de l'humor i llisca bé.

    Felicitats!

  • Impactant[Ofensiu]
    allspicants | 19-04-2008 | Valoració: 10




    Crec que inclús avui en dia es te de ser molt valent per dir obertament que ets gai a més a la feina tothom o compren i diuen allò "jo no tinc cap prejudici, no mi fico amb això", encare que desprès aquets mateixos fan algún que altre acudit a la esquena del interessat. No o se i ha molta llibertat avui en dia però falta molta mentalització amb sembla a mi, no es lo mateix dir "o comprenc" que assumir-ho com una cosa natural.
    Per la meva manera de veure les coses comprenc els recels de en Pol i al mateix temps l'admiro. El Jordi trobo que es molt egoísta i encare que de certa manera es refugia amb en Pol tambe li ajuda a compartir amb els altres una evidencia seva que es real. Sincerament jo crec que tot això ja no hauria de crear cap tipus de debat.

    En quan a la redacció del teu relat, es impactant i trobo que esta molt ben portat, es llarg però es far molt fácil de arribar al final.

  • Perdona, no tinc...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 02-10-2007 | Valoració: 10

    res en contra dels gais, estic a favor del matrimoni gai, i tot açò t'ho comente pel que ara et diré. Aquest Jordi és un marujón, però el que més m'ha sobtat ha estat allò de que entre un matrimoni no pot haver secrets, si els tinc amb mi mateix, el Jordi del conte deu ser per bona persona massa innocent. Vinga, un petonet de Vicent.

  • MOLT OBERT[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 08-06-2007 | Valoració: 8

    MOLT SINCER, POTSER UN AUTORETRAT? TAN ES, ES UNA HISTÒRIA D'AMOR I DE LES DE VERITAT. UNA PARELLA I UN CASAMENT, UN VIATGE DE NOVES I FINS HI TOT UNES BARALLES DURANT ELS PREPARATIUS, QUER TE DE DIFERENT? JO NO HO VEIG!

  • m'ha agradat.[Ofensiu]
    c | 27-09-2006 | Valoració: 10

    i també m'ha fet sortir un somriure als meus llavis, que avui portava un dia súper cansat i negre...

    està molt ben escrit, i molt ben portat. Un, el Pol, vol proclamar als quatre vents que és gay, portar banderetes i tal, mentre que l'altre no tan...
    El que deia la Yasmina, que trenca amb el tòpic (que jo crec que és força fals, però hi ha una mica de tot), aquell tòpic de que d'una parella lesbiana una de les noies sembla i es comporta com un noi, i a l'inversa amb els gays.

    Em fa pensar en una sèrie que miro de tan en tan, "Tres mietros bajo tierra", tres o dos metres, no m'en recordo, en el qual hi ha una parella gay, i un dels dos deixa l'altre perquè aquest té vergonya de dir que és gay.

    En fi, molt bon relat.

  • Molt guapo!![Ofensiu]
    Baiasca | 11-12-2005

    M'ha agradat molt!
    Un que vol proclamar als quatre vents que és gay, i l'altre que ho vol portar amb més discreció...
    Si es que no tots son iguals!!
    M'agrada perquè trenques amb el tòpic...
    Un petó

    Yas

  • Excel.lent article![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 11-12-2005 | Valoració: 10

    Molt bon article. És simpàtic i sap reflectir bé el món gay. A l'hora que fa passar una bona lectura.

    Penso que és una bona lectura com a entreteniment. Felicitats.

  • no sabia...[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 11-12-2005 | Valoració: 10

    de que podia anar aixo, pero ...el que en Pol i en Jordi es casen me ha fet recordar un relat que vaig escriure. i la veritat....el teu no te desperdici.
    felicitats Jesús, fas que encara que sigui llerg segueixes a veure com acaba.
    si pots en llegeixes el "pela este presec". es un altre estil.
    gracies i força inspiracio.

  • per fi![Ofensiu]
    high67 | 03-11-2005 | Valoració: 10

    fantastic!com tot el que fas

  • m'agradat molt[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 20-07-2005

    no havia llegit res teu, quan he vist que el relat era una mica llarg, no sabia si començar, però després de llegir les primeres retxes ja no m'he pogut aturar ... molt bon relat, irònic i tendre ..

    Una aferrada

    Conxa

  • El mateix...[Ofensiu]
    Equinozio | 20-07-2005 | Valoració: 10

    ... que en Guimaz, M'encanta!!

    Enhorabona.

    Equinozio

  • Llarg però maco...[Ofensiu]
    Menorca | 20-07-2005 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt l'escrit. Hi ha frases molt curioses i que fan pensar.... L'enhorabona per aquests "Pol i Jordi"

  • Simplement...[Ofensiu]
    guimaz | 20-07-2005

    .... m'encanta!!!!!! està molt bé la veritat, sobretot pel fet que dos homes es casin ;)

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JESUS

JESUS

21 Relats

73 Comentaris

43984 Lectures

Valoració de l'autor: 9.49

Biografia:
Jesús M. Saldón Andrades, Mataró 1973.
La majoria de relats en català estan publicats en aquest web. Aquests relats i d'altres inèdits han estat editats sota el nom de Relats en colors. Editorial Seleer.
Actualment es treballa en la maqueta de la primera novel.la en castellà: "¿La isla de la calma?", novel.la de terror presentada ja a Mallorca i que es pot descarregar a Amazon.es Ja es pot adquirir la novel.la en paper a les principals llibreries: FNAC, Casa del Libro, Amazon o al web de l'editorial Albores.
L'autor es centra en el món convuls d'avui per a fer una novel.la que desperta les nostres pors més profundes fent servir, exagerant només una mica, les notícies que en els darrers temps ens hi acompanyen. Por en sentit pur sense caure en el tòpic de la sang fàcil.
Actualment, novembre de 2013, està preparant per a publicar, la segona part de ¿La isla de la calma?, sota el nom de "Calma muerta".
Trobareu més informació i forma de contacte amb l'autor, al seu web personal:

Pàgina web personal : www.jesus-saldon.com