El que la Realitat no és capaç d'aturar

Vigila, no em despertis,
deixem seguir somiant,
somiant que ets aquí,
aquí estirat al meu costat...

La distància ens tortura
i ens impedeix viure,
som el sol i la llunya,
som el foc i l'aigua,
som el dia i la nit,
som el cor i la raó...

...aquesta Realitat ens prohibeix
l'anhel de junts estar, però
no és capaç de penetrar
als nostres somnis immortals...

Quant la llum desapareix del món
i la foscor envaeix les ments
d'aquells que la Realitat deixa viure,
tu i jo volarem, deixant enrera
la distància que ens separa,
amb les grans ales blanques
que la nostre imaginació
subtilment haurà dibuixat.

...aquesta Realitat ens prohibeix
l'anhel de junts estar, però
no és capaç de penetrar
als nostres somnis immortals...

Al trobar-nos, la nostra espera
haurà donat el seu fruit
i la nostra passió alliberada
ens convertirà en una gran flama.
Els suaus llavis s'ajuntaran i jugaran
sense parar ni tant sols per respirar.
Els braços de l'un, abraçaran l'altre,
oprimint el cos sense pensar
en el dolor que poden provocar.

...aquesta Realitat ens prohibeix
l'anhel de junts estar, però
no és capaç de penetrar
als nostres somnis immortals...

Poques hores dura la foscor
i la llum ens tornarà a separar,
per molt fort que ens abracem
sabem que la Realitat guanyarà.
Però així com ella sap que
ara ens podrà separar, també
sap que no podrà aturar, que
ens tornem a ajuntar, quan
la foscor torni a regnar, i
el nostre somni immortal
les ales ens torni a dibuixar.