El nostre clarobscur

Un relat de: ROSASP

Qui no esquiva fantasmes
entre les penombres
dels pensaments.

Fugissers i lliscants
quimeres sense rostre
envaint l'espai dels somnis.

Qui no abraça una il·lusió
amagada entre les portes
dels abismes.

Tendres i menuts
esquitxos de llum
vesprejant en les tardes de silenci.

A qui no el captiva
l'encís de la lluna,
el cel sembrat d'estels
i la dolçor d'una mirada.

A qui no l'angoixa
l'ombra de la mort,
la pèrdua de memòria i
un món sense finestres.

Cadascú de nosaltres tant distints
i a cops tan iguals,
units al fil comú
d'una continua tragicomèdia.

Connexions invisibles
cablejant emocions, reaccions
que mai ens deixen de sorprendre.

Dúiem gravat un codi indesxifrable,
l'empremta d'un dibuix més complex
que la cadena de l'ADN.

El clarobscur de l'ésser humà,
amb tot l'espectre
de matisos que van
del blanc fins al negre.

Som l'art i la destrucció,
l'amor més intens i
l'odi més punyent.

La màxima expressió
d'informació cel·lular,
l'ínfima part d'un punt d'equilibri.

Som un misteri mutant,
un volcà en erupció,
una gran bassa d'oli.

Un prolongat enigma
per nosaltres mateixos.
Som i no deixen de ser,
previsiblement imprevisibles...





Comentaris

  • Bonic clarobscur[Ofensiu]
    Llibre | 31-07-2005

    El clarobscur com a simbologia de l'essència més íntima, més pregona de l'ésser humà... m'ha agradat. M'ha agradat aquesta composició gairebé pictòrica amb la qual has fet fluir el poema.

    Primer un seguit de preguntes (nota a banda: no hagués quedat més clar col·locant-hi l'interrogant? O potser no t'agradava com quedava visualment?) llençades sense esperar uns resposta concreta (penso jo): qui no esquiva fantasmes..., qui no abraça una il·lusió..., a qui no el captiva..., a qui no l'angoixa... i després les "conclusions" de la veu poètica. Conclusions que es clouen amb una darrera estrofa que té la força del misteri i alhora de la incertesa:

    Un prolongat enigma
    per nosaltres mateixos.
    Som i no deixen de ser,
    previsiblement imprevisibles...


    Una interessant reflexió en forma de poema.

    Una abraçada,

    LLIBRE

    PS.- Sé que em fico on no em demanen, però no puc evitar-ho. És clar que tenint en compte que formo part del tripartit de l'equip directiu de l'ATAS (Associació de Tafaners Anònims i Silenciosos)... hehe... penso que la cosa té el seu perdó. Desitjaria que així fos. Sigui com sigui, primer de tot et volia felicitar de tot cor. I tu ja saps per què. I en segon lloc donar-te el meu recolzament (que ho sé, de poc serveix, però el tens), vers els comentaris pejoratius sense base argumental i la indefinició de "relat merda". I tu també, ja m'entens. Rosa, ho repeteixo: sé que em fico on no em demanen, però... tu, ni cas, noia! Una altra abraçada!

  • El meu barret a terra per tu[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 29-06-2005 | Valoració: 10

    Cada vegada que et llegeixo, em sento tan i tan petita!! Utilitzes un llenguatge tan pur, tan net. És increible com les paraules et flueixen com un desgavell d'emocions i sensacions, per quedar eternament dibuixades en un paper, formant una bonica estampa.

    És tan gran el plaer de llegir-te! L'admiració és màxima.

    Una abraçada.

    Salz.

  • Bona reflexió![Ofensiu]
    Maragda | 21-06-2005 | Valoració: 10

    Sí, tens tota la raó, no sabem què sóm i probablement no sóm res en realitat. Tenim la consciència d'un jo immens, un jo que ompliria una eternitat i, en canvi, si mirem l'autèntica enternitat -de la qual formem part- constatem que en sóm només una engruna menspreable (menspreable en el bon sentit!).
    Una amiga meva solia comparar l'univers amb un holograma, una ínfima part dels quals en conté íntegrament la informació, i deia -complicant-me així molt més la reflexió existencial- que si nosaltres constituïm una part de l'univers, aleshores posseïm tots els misteris, és a dir, tota la informació de la creació. I que aquesta és assolible mitjançant la meditació... No ho he probat mai fins al final, per què les poques vegades que ho he intentat m'ha espantat la llum que s'hi endevina!
    Però bé, trobo apassionant la profunditat del teu poema, ja que és un tema que em sol treure moltes hores de son.
    Felicitats també per la seva immillorable estructura i pel pucríssim llenguatge que hi has emprat!
    Una abraçada Rosasp!

  • l'edat en poesia[Ofensiu]

    Veig que tens 12 anys menys que jo, però en poesia importa poc, compta molt la manera d'escriure. A més vas néixer a Lleida. Jo porto un mes de poesia al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Si voltes qualsevol dissabte que sigui de novembre a Maig és provable que m'hi puguis trobar. No cal dir que trobo la teva poesia excel·lent perquè fa reflexionar. A més et poso una adreça: roca13@inicia.es. Hauria de dir que vaig néixer un dia 13 i també setembre. Si estàs molt il·lusionada per escriure no necessites que t'animin. No cal dir que el que fas és interessant en tots els sentits. La bellesa en poesia sempre ha d'estar al costat de la reflexió, penso jo.

    Fins una altra ocasió

  • Un poema [Ofensiu]
    Lavínia | 20-06-2005 | Valoració: 10

    d'una precisió lèxica fantàstica, Rosasp. Aquesta gran bassa d'oli que esdevé, a voltes, volcà en erupció, en tu s'esdevé creació que raja a dojo.

    Gràcies pels teus poemes.

    Un petonàs

  • eis!!![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 18-06-2005

    ets una crak, de debò!!
    en primer lloc, moltíssimes gràcies pels comentaris!!!!
    jo tinc poc temps, però faig el que puc....
    de debò, m'animen moltíssims, i fas pura poesia fins i tot comentant!!!
    i en segon lloc, un favor:
    nod eixis de deleitar-nos MAI dels MAIS amb els teus poemes....són genials!!!!!
    un petonas!!!
    Sílvia

  • Ets una gran mestra.[Ofensiu]

    T'estic molt agraïda.
    Pilar.

  • És...[Ofensiu]
    guimaz | 16-06-2005

    senzillament increible! M'ha encantat, sobretot:

    "Qui no abraça una il•lusió
    amagada entre les portes
    dels abismes."

    Petons

  • Guspira | 15-06-2005 | Valoració: 10

    Molt be Rosa! Descrius perfectament la naturalesa de l'ésser humà en aquest poema, les angoixes, les alegries, lo bo i lo dolent, tot allò que sentim, les nostres imperfeccions... Seguiré llegint!!
    Moltes gràcies també pels teus comentaris!
    Un petó!
    GuSPIRA

  • quanta raó!!![Ofensiu]
    papallona | 15-06-2005 | Valoració: 10

    Magnífic aquest poema, m'ha agradat molt!!! És ben vera que tots som iguals... tots tenim il·lusions, tots tenim por a la mort i la decadència, tots tenim sensibilitat davant la belleza...

    M'ha agradat el tros que diu:
    Som l'art i la destrucció,
    l'amor més intens i
    l'odi més punyent.

    Besades, Papallona!!!

  • Melcior | 14-06-2005 | Valoració: 10

    Fantasmes fugissers
    tendres il·lussions
    angoixes captivades
    invisibles i distins
    clarobscur indesxifrable
    art i destrucció,
    pensa que tens tota la raó.
    endavant.

    Melcior.

  • ets...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-06-2005 | Valoració: 10

    la Rembrandt de la poesia... de la finura i també del clarobscur... de les gammes dels grisos de la vida, del contrallum... de la comèdia i la tragèdia agermanades en un vers... mig món riu i l'altra meitat plora... fils innocents d'estendre roba amb cables d'alta tensió...
    has fet un poema complert, ric, alliçonador, retrat de la humanitat...
    només cal que els poetes posem alguna pinzellada de color...
    felicitats, mestra!!!! és un plaer llegir-te...
    un petó i una abraçada!!!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")