No sé com dir-t-ho.

Un petit aclariment, que ja veig que tothom es confon.
Aquest poema és biogràfic; més ben dit, és una resposta, una explicació. I allò del canvi de gènere, tothom ho entén malament... justament, la carta va adreçada a un noi, que insistia que jo no podia estar enamorat d'una noia... ja sé que potser el contingut és ambigu, i que el mçés comú és pensar el que penseu tots...
Deixeu-me, doncs, aclarir aquest dubte, que es deu precisament a allò que també tants d'altres m'han dit: sovint, quan escric, dic la meitat del que penso i escric la meitat del que dic... suposo ue només jo sé què vol dir cada paraula...

He llegit els teus dos comentaris en el meu escric sobre EL SANT i també sobre la meva biografia, sento dir-te que si que jo no vaig poder estudiar de jove el meu Idioma el Català, però a bon entenedor li sobren les paraules: Jo a la meva edat no tinc ja ganes d'aprendre a escriure be el meu Idioma des d'abans de mes potser de quatre cents anys d'història de la meva estimada família, jo els meus escrit tots tenen un munt de faltes com tu ven be dius, jo això ja ho se, però per a mi la qualitat del escrit es el que val, des de l'edat de quinze anys que escric i escric el que sento dins meu i que brolla des dels mes profunt del meu ésser, sento que això a tu amic desconegut i savi per haver pogut estudiar el meu Idiome ets per això quelcom mes afortunat? No t'ho creguis pas de segur que tu tens menys puntuacions que jo, que escric a diferents webs d'aquí i també foranes, si cal les editorials si el meu relat els hi escau be ja es cuiten ells d'arreglar les meves faltes ortograficas. En quant al nom de la meva filla en tinc en aquesta web un poema que porta per títol el seu nom es KARINA com abans fou el nom de la besavia de l'àvia i de la meva mamà i també el nom de d'una germane meva i alguna neboda, sento dir tot això però a la meva edat es dificil de cambiar, jo sols de saber que els meus escrits agraden encara que potser no tots, em faltes o sense faltes sols pel seu contingut o redactat estic mes que satisfet amic ARRIAX una cordial salutació des dels Pirineus de (Girona) Catalunya! Ferran de Montagut es Ferran Mujal i Naspleda

un dia digueres que aquell que, quan li diguis això a l'orella et torni el no, no sap sentir...


Equinozio

... malament. Expresses força bé el que realment sents tot i que pel meu gust li falta algu...

Pel que fa al contingut, realment estàs segur que l'altre s'equivoca? i no ets tu qui t'equivoques? intentant lluitar contra sentiments que com has dit et farien "canviar de gènere"? metàfora que, per cert, no la trobo gens encertada ni represenativa, ja que el fet de sentir-te atret per algu com tu, no implica canviar de genere...

Petons