Agafeu les armes! Ressorgeixen les creuades

Agafeu les armes defensors del Bé que comença una nova creuada! Sí senyors, i senyores, tot i que aquest últim col·lectiu hauria de quedar-se a casa rentant roba, tenint cura dels fills i dels vells, tal i com voldrien els estimats defensors de la doctrina catòlica i segurament, alguns dels supervivents de l'ultra-dreta, agafeu les armes, envaïu els carrers, desautoritzeu el Govern i sobreposeu els vostres, si més no, arcaics ideals al Dret, a la Justícia i a la Democràcia.

Permetre que dos homosexuals (degenerats i anormals segons el seu criteri) es casin? Permetre que dos homosexuals adoptin criatures? Permetre que una dona (inferior per definició) avorti una criatura que Déu nostre senyor ha concedit? Permetre que un tetraplègic (també inferior per definició) tingui el dret de decidir si vol continuar vivint? Per l'amor de Déu! Fins aquí podríem arribar!

...(Bé, em perdonareu, però es que aquests temes em fan tanta gràcia, com diuen, per no posar-me a plorar sense parar, que no sóc capaç de deixar de ser irònic i sarcàstic durant uns instants... Espereu, contaré fins a cent mil i seguiré transcrivint el que penso en aquestes línies.)...

La nostra Santa Església! Els nostres Nobles! En definitiva, tots aquells que han nascut amb una certa 'gràcia divina', deuen estar ben desconcertats, de fet, no ho havien estat tant des d'aquella barbàrie anomenada Segona República, on quatre eixelebrats van creure oportú robar-los les seves terres, aconseguides per la 'gràcia divina' i molt ben aprofitades, si més no, per fer col·lecció d'hectàrees. Una barbàrie que va permetre a la dona (recordem si us plau, aquell ésser certament inferior i diabòlic) rebre una educació digne i igual a la de l'home (recordem si us plau, un pobre innocent que es deixa enredar per aquell altre ésser, certament diabòlic), una barbàrie que va permetre que tots tinguessin una educació gratuïta, una barbàrie que va permetre que les dones (per no repetir, rellegiu la definició feta en frases anteriors) tinguessin dret a vot, dret a paraula, dret al treball...

...(Us torno a demanar perdó, em sembla que encara no he deixat de ser irònic i sarcàstic, tornaré a contar fins a cent mil, a veure si aconsegueixo una mica de serietat)...

Doncs bé, sent totalment sincer, no crec que l'opinió dels Catòlics i els 'poc demòcrates' sigui realment rellevant en cap qüestió que afecti els nostres drets i deures. Però el que realment em preocupa és, per què pensen d'aquesta manera? O més ben dit, per què s'esforcen tant en seguir sent el centre d'atenció? No ho entenc... Segons les seves explicacions, anomenades de 'sentit comú per ells', tot i que, com molt bé va dir no se qui, el sentit comú és el menys comú de tots, dos homes o dues dones no poden contraure matrimoni, ja que això atempta contra la definició de matrimoni per si mateix, tanmateix, no poden adoptar fills, ja que un nen, necessita un pare i una mare... Bla bla bla.... i bé, que em diuen d'aquestes famílies de divorciats, on els nens passen a tenir dues mares, dos pares, quatre àvies i quatre avis? És això certament positiu pels nostres fills? Ah clar! No ho havia pensat! És clar que és positiu, així hi ha més gent el dia de la primera comunió, no hi havia pensat...
Per altre banda, la seva teoria que afirma que un fill criat per dos homosexuals serà homosexual, deixa molt que desitjar, perquè, aplicant una cosa tant simple com la lògica, arribaríem a la conclusió que no existirien els homosexuals, ja que, tots els homosexuals són fills de dos heterosexuals, d'un pare i una mare.

Per acabar només voldria demanar amb tota la sinceritat que em caracteritza que, per favor, deixin d'intentar ser el centre d'atenció i deixin d'intentar formar part d'una actualitat social democràtica. Lamentablement per a ells, l'Edat Mitjana fa segles que ha acabat, i, encara més lamentablement per a ells, el franquisme també ha acabat (tot i que quedin alguns petits reductes...). M'agradaria també que al seminari hi hagués alguna assignatura que s'anomenés alguna cosa així com: El que realment ha de fer un servidor del Senyor, en la qual, es deixés ben clar que tots ells han de predicar la seva doctrina dins dels límits físics de l'església. Si pel contrari, desitgen tenir una transcendència mediàtica o política, que canviïn de professió, i vagin a estudiar dret o ciències polítiques.