Passejades per les rambles

Un relat de: Equinozio

La fosca nit ens protegia
amb la seva negror càlida
de mirades que no haguessin
sigut com ella.

Passes curtes i intenses
que gaudien carrerons estrets
que només podien portar
al centre del cor.

Encara recordo aquella nit,
màgica, diferent, em parlaves
de records llunyans, com si
de terres en les que un és
explorador, i jo t'escoltava
com dels nens, que són ratolins,
escolten als seus savis avis
explicar històries en blanc i negre
sinó són mudes.

El camí que seguíem
era indiferent dintre el meu cor
perquè tat sols escoltant-te estava
tranquil.

Les rambles plenes de gent, estaven
ocupades per dues ànimes que
vagaven solitàries buscant la
connexió eterna, jo n'era una
part, aquella escrita amb versos
de músiques que havíem de gaudir.

l'altre eres tu?

Vam arribar a aquell centre històric
banyat per l'oasi de diferència que
habita en aquella, ja diferent, ciutat.

Unes palmeres llargues i fines,
com els fils que uneixen les ànimes
i els cossos, donaven una ombra
més negra que la pròpia nit.

Vam cercar un lloc on poder
descansar les passes, ja gastades, de tant
ús i vam trobar un petit lloc d'intimitat
on gaudir de les paraules.

Estàvem assentats, mirant-nos els ulls,
jo volia, ple de desig, banyar els teus
boscos guardats en boles de cristall
amb la bravor del meus ulls, i
només t'escoltava, o et parlava i tu
m'escoltaves.

Van passar llargues estones entre aquelles
parets gruixudes, que ens aïllaven
del món, fins que el tren
de la separació ens estava esperant
en la negra nit, sota grans carrers
de grans poetes, pintors i persones.

Ens vam haver de dir adéu,
i jo no volia que fos un adieu,
però cadascú va tornar a desaparèixer
en aquella nit que banyada per
fanals de llums ataronjades feia
que els teus ulls fessin la fotosíntesi.

El llarg camí de tornada va ser
intens, mirava la finestra i et veia
reflectit a l'altre cantó, estaves assentat
davant meu, mirant-me.
Però com si es tractés d'una escultura
de pols, vas volar i desaparèixer.

Ara en les nits fredes i en les quals la
lluna vaga solitària buscant un estel
fugaç, et recordo i recordo aquelles mirades
de bar que vull compartir amb tu.

Recordo aquell últim moment, abans
d'agafar el tren, en el quan ens parlàvem,
ens dèiem ximpleries, no volíem separar-nos,
i vas recordar que havíem de marxar,
...vas fer de tro...
ens vam dir adéu, però no et vaig poder
tocar i tu no vas gosar.

I ara dessota els llençols penso en tot el
que t'hagués fet tan sols acaronant-te...
tan sols amb una mirada...
i és tan sols un record...

Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]
    AINOA | 13-07-2005 | Valoració: 10

    Es molt bonic.
    Mentres el llegia, he sentit que estaba visionant tots els detalls d'aquesta passeijade per la rambles.
    Saps fer que el lector percebeixi el punt, els teus escrits.

  • Sovint[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 12-07-2005

    Sovint els teus protagonistes passejent amor i cosos, i sentiments per la nostra geografia, i com bon Barceloní, les Rambles es un bon lloc per passejar amors i comiats.

    Crees imatges molt clares, gaire bé como fotografies, dels llocs que recorres, així com sentiments i records que es reflexent en l'arquitectura el paisatge, un doll d'aigua, o unes palmeres de la Plaça del Rei...

    Molt bon conjunt, amb ritme i estructura equilibrada, felicitats noi, ho fas molt bé...

  • COMENT[Ofensiu]
    Llibre | 11-07-2005

    Molts del teus poemes parlen d'un amor que no s'assoleix. D'un amor que és al costat del poeta, que respon amb tímides paraules o amb callades mirades, però que mai no acaba de definir-se i de lliurar-se plenament.

    Molts dels teus poemes es formen aprofitant la fosca de la nit, els carrers estrets, els bars nocturns... Sempre una aurèola de secretisme on amagar els sentiments.

    I aquest n'és un clar exemple.

    Els amants necessiten de la fosca nit per protegir-se de les mirades, precisen de parets gruixudes que els aïllin del món. I quan aconsegueixen uns instants d'intimitat, arriba el tren de la separació, que també els està esperant en la negra nit. (Per cert, que m'ha agradat aquest paral·lelisme entre el tren de la separació i el tren real, el que duu al poeta vers un llarg camí de tornada i que li ofereix la imatge de la persona estimada reflectida, en el món imaginari, a l'altra banda de la finestra).

    Però tot plegat, repeteixo, és una recreació poètica de l'amor no assolit, perquè ens vam dir adéu, però no et vaig poder / tocar i tu no vas gosar. I aquesta evocació ens duu al record, sinònim, en aquest cas, de l'enyor:

    I ara dessota els llençols penso en tot el
    que t'hagués fet tan sols acaronant-te...
    tan sols amb una mirada...
    i és tan sols un record...


    Fins la propera!

    LLIBRE

  • Molt....[Ofensiu]
    guimaz | 07-07-2005 | Valoració: 9

    ...bona! m'ha agradat molt la poesia, sobretot la metàfora "banyar els teus boscos guardats en boles de cristall"

    Felicitats, es una garn metafora ;)

    PD: pethenis gia ena fili?

  • Molt....[Ofensiu]
    guimaz | 07-07-2005 | Valoració: 9

    ...bona! m'ha agradat molt la poesia, sobretot la metàfora "banyar els teus boscos guardats en boles de cristall"

    Felicitats, es una garn metafora ;)

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Equinozio

Equinozio

177 Relats

536 Comentaris

262408 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
i ara puc, al teu costat,
tornar a aprendre poesia,

ja estic preparat,
si et plau,
besa'm.
Camí de Polònia


'perqualsevolcosa'
equinozio arroba gmail punt com

Homenatge a un poeta (Brumari)


#flickr_badge_source_txt {padding:0; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif; color:#000000;}
#flickr_badge_icon {display:block !important; margin:0 !important; border: 1px solid rgb(0, 0, 0) !important;}
#flickr_icon_td {padding:0 5px 0 0 !important;}
.flickr_badge_image {text-align:center !important;}
.flickr_badge_image img {border: 1px solid black !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper {width:150px;}
#flickr_www {display:block; text-align:center; padding:0 10px 0 10px !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#3993ff !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper a:hover,
#flickr_badge_uber_wrapper a:link,
#flickr_badge_uber_wrapper a:active,
#flickr_badge_uber_wrapper a:visited {text-decoration:none !important; background:inherit !important;color:#3333CC;}
#flickr_badge_wrapper {background-color:#FFFFFF;border: solid 1px #FFFFFF}
#flickr_badge_source {padding:0 !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#000000 !important;}

www.flickr.com




Equinozio's photos
More of Equinozio's photos





Em dic:
Enric Bisbe Gil