Tens raó, val més acceptar-se tal i com un és.

Dec parlar de tu Carles i de tants altres, en el meu relat... el mon n'és ple de virtuosos del no-res que sense excel·lir en res, ens fan la vida més planera i agradable.

En quan a la presentació, tens tota la raó, de fet el tinc dividit en paràgrafs però, ignorant de mi, em va semblar que deixant tants espais augmentaven els caracters i depassaria els 2000 caracters. Acabo de comprovar que no és així però ja no ho puc editar.
Moltes gràcies pels comentaris.