La família més nombrosa del mon

Quina alegria es respira quan s’apleguen al voltant de la taula de casa els pares. I quina cridòria competint per fer sentir la seva veu per damunt de la dels germans.

Tothom vol ser com jo, crida el primer. Els nens es barallen per ser el primer a la fila del pati i les senyores, per ser les primeres a les rebaixes. Potser sí, diu el segon, però, t’has adonat que les parelles no acostumen a quedar-se amb un sol fill? Volen tenir la parelleta! Així que jo soc més important.

No serà tant, salta el tercer. Sovint, no n’hi ha prou amb vosaltres dos. Fixeu-vos què diuen per a fer saltar una criatura: un, dos i... treeees! I per aconseguir que facin les coses de seguida, es sent: compto fins a tres i vinc!

No em negareu que la meva fama és universal, afirma contundent el setè. Soc el número de la bona sort. Tinc les orelles plenes de sentir la gent demanant un número de loteria que acabi en set. Sense deixar-lo acabar, el desè ja està proclamant com, en el llançament de coets, comencen el compte enrere pel deu. Sí, respon el primer amb sorna, però el coet no surt fins que arriben a un!

Calma, si us plau, demana l’onzè. Quants jugadors es necessiten per a fer un equip de futbol? Oooonze! Coregen tots condescendents.

Una mica vergonyós, el dotzè els recorda que un any té exactament dotze mesos i que al mercat hi ha molts productes que es venen per dotzenes.

El tretzè se’ls escolta amb enveja conscient que ell no té res positiu per fer-se valdre. És el número de la mala sort i tothom el defuig. D’amagatotis, la mare li posa un retall de diari a la butxaca que ell treu i llegeix incrèdul, deixant a tots bocabadats: pels jueus i els francmaçons el tretze és considerat un número propici i en la cultura maia es considera un nombre sagrat! Alleujat, pica l’ullet a la mare que riu per sota el nas.

Entre rialles i abraçades, s’acomiaden dels pares que esperen ansiosos el dia en que vindrà un altre grapat de fills a passar una estona. És la sort de tenir la família més nombrosa del mon.